L'Eibar refreda un Espanyol que no aixeca el cap fora de casa (3-1)

BarcelonaA la setena sortida, tampoc ha arribat la primera victòria a domicili de l'Espanyol, que segueix sent el segon pitjor equip de Primera quan juga fora de casa. Contra un ambient molt fred i un Eibar molt intens, els blanc-i-blaus han vist trencada la que estava sent una setmana perfecta en resultats (3-1). Dilluns i dijous les sensacions van ser agres en el joc, però satisfactòries en el resultat. Avui, ni una cosa ni l'altra. Els periquitos s'han vist sotmesos a la idea de joc d'un Eibar amb les idees molt més clares des del primer moment.

L'inici de partit, de fet, ha sigut totalment desastrós per a l'Espanyol. D'entrada, perquè Sergio García només ha durat dos minuts a la gespa, prou perquè notés uns problemes musculars que l'han obligat a abandonar el camp. Quique Sánchez Flores ha recorregut a un Baptistão que tornava d'una lesió, i a qui no ha pogut dosificar com havia previst. Cinc minuts després, Kike García desfermava l'eufòria a Ipurua en aprofitar-se d'una badada defensiva després d'una falta d'Arbilla que entre una gran estirada de Pau i el travesser s'han encarregat de repel·lir. Al camp de l'Eibar, els errors al darrere es paguen car, i així ho ha confirmat l'esbroncada d'un Sánchez Flores molest amb el gol encaixat.

Com li havia passat dijous, a l'Espanyol li tocava remuntar un marcador desfavorable. Al davant, però, aquest cop no s'hi ha trobat un rival tan amable com el Tenerife, ni un àrbitre tan generós com Iglesias Villanueva. Sense ser gaire brillant, l'Eibar ha sigut superior amb pilota i sense. Quan la tenia, jugava a pocs tocs amb força velocitat, obligant l'Espanyol a un gran desplegament físic al qual no està gens acostumat. Després d'uns dies de precipitacions, avui a Ipurua no hi ha nevat, però la pluja de pilotes ha sigut una constant. Sense cap control de l'Espanyol, que quan la recuperava patia davant la intensitat en la recuperació dels locals, que reduïen els espais amb una pressió asfixiant.

Sense capacitat de trenar jugades ni de guanyar les segones jugades, l'Espanyol no s'ha sentit mai còmode, i ho ha limitat tot a un cop d'encert que l'enganxés a un partit lleig. S'hi ha acostat passada la mitja hora, quan Darder ha tingut a prop l'empat en una falta lateral. El d'Artà, però, ha estavellat la falta a la creueta. De possible heroi, a malvat, ja que només cinc minuts després, s'ha adormit al mig del camp i ha perdut una pilota que Enrich, espavilat, ha regalat a Alejo. L'extrem no s'ho ha pensat dos cops i, amb un xut creuat, ha sorprès Pau López. L'escenari era totalment advers. Aquest cop, però, a diferència del que va passar el curs passat en els dos duels davant l'Eibar (que es va avançar 0-3 a Cornellà i 1-0 a Ipurua), l'Espanyol no ha sabut reaccionar.

Undiano s'equivoca amb el penal

Tot al contrari, perquè en la represa l'entrada de Granero i Melendo ha aportat una mica més de possessió als blanc-i-blaus, però els canvis no han representat el plus en atac que necessitava l'equip. Lluny d'acostar-se a la porteria rival, l'Espanyol ha seguit més pendent de treure pilotes de l'Eibar que no pas de rematar. La sentència a Ipurua ha sigut cruel: David López ha aixecat la cama davant d'Enrich, que ha simulat un contacte entre la bota del santcugatenc i la seva cara, un fet que les imatges han confirmat que no ha passat. El balear s'ha deixat caure a l'àrea i Undiano Mallenco ha concedit a l'Eibar un penal tan injust com ho va ser el que l'Espanyol havia tingut a favor contra el Tenerife. Jordán no ha perdonat i ha superat Pau López, un bon amic seu. La jugada, a més, li ha costat la cinquena groga a un David López que, si l'Espanyol no ho evita als despatxos, no podrà jugar contra el Girona. Enrich ha pagat la simulació amb un gol en pròpia porteria en rematar una falta servida per Granero. Un gol que ha arribat tard i que tampoc ha generat cap reacció positiva en un Espanyol que ha demostrat, un cop més, que segueix patint una greu falta de gol, especialment fora de casa: només tres dianes en set partits. La il·lusió comença a refredar-se.