"Pacte" de no-agressió entre l'Espanyol i el Valladolid a Cornellà-El Prat (0-0)
Els dos equips es conformen amb un insípid empat a zero que no els allunya de la permanència, després d'un partit sense ocasions de gol
Cornellà de LlobregatS’hi haurien pogut estar una hora i mitja més, que ni l’Espanyol ni el Valladolid haurien trencat l’insuls empat a zero a Cornellà-El Prat. Potser ha sigut la por de perdre, potser l’habitual conservadurisme que inevitablement s’apodera dels futbolistes quan, acabant-se el campionat, els punts comencen a tenir més pes de permanència que mai. Potser ha sigut la falta de qualitat per atacar. Potser tot, una mica. El punt no satisfà, i deixa l’Espanyol a deu punts dels desitjats 42, però tampoc fa mal als periquitos, que han fet més mèrits que el seu rival per endur-se alguna cosa més.
En la línia dels últims partits viscuts a Cornellà-El Prat, l’Espanyol ha anat alliberant-se a mesura que passaven els minuts, al ritme de l’incansable Víctor Sánchez, que l’ha empès endavant, l'ha fet bascular i l'ha recollit prop de l’àrea quan el Valladolid es desplegava. El migcampista, primer repartint-se la feina amb Raúl Rodríguez i després amb Cristian Gómez pel canvi obligat de Colotto (que va rebre un cop al cap), ha sigut capaç de ser a tot arreu, atent a les ajudes defensives en qualsevol zona del camp, generós en els suports ofensius per donar criteri al joc. Javier Aguirre ha donat via lliure al seu ímpetu però, com l’afició, es desesperava quan les bones intencions de l’equip morien a la banda. Longo, tot voluntat, ha triat sempre malament i a Simao, molt pla, li ha faltat físic per aparèixer més. El portuguès no ha estat fi ni tan sols a pilota aturada. Els blanc-i-blaus han trobat a faltar Stuani, i ha hagut de sortir Wakaso al rescat després del descans
La poca intimidació del Valladolid, tot i la interessant proposta castellana amb Manucho de referència a dalt i un joc de combinació a tres quarts, ha conformat els locals amb el seu pla més segur, la connexió interior entre Verdú i Sergio García. I ha sigut pel centre per on l’Espanyol ha amenaçat més. El davanter de Bon Pastor ha protagonitzat dues aproximacions perilloses que han mort amb un control llarg i un xut a la xarxa lateral de la porteria. Aquestes accions, més una relliscada inoportuna dins l’àrea de Longo i un xut censurat de Cristian Gómez a la frontal, han sigut el tímid bagatge dels locals.
Tampoc els visitants han fet gaire més. Un tímid xut d’Omar i un intent de rematada de Manucho a les portes del descans han sigut els únics ensurts dels de Djukic.
La segona meitat no ha estat gaire més generosa en ocasions. El caos i la potència de Wakaso no han desfet l’ordre amb què defensaven els locals ni han accelerat els atacs d’un Espanyol racional. La gestió del 0-0 ha passat a ser una prioritat per als dos equips, conscients que un punt podia ser bon premi pensant en la permanència. Provocar l’error rival ha quedat amagat sota la concentració per evitar els errors propis.
L’Espanyol, carregant amb el pes de ser local, ho ha intentat amb les incorporacions de Javi López i Capdevila, que han anat de menys a més, però s'ha estavellat contra el mur castellà. Javi Guerra, últim cartutx de Djukic, tampoc ha pogut trencar un empat a mitges satisfactori.
