Quique es queda i demana normalitat per rebre l’Athletic

BarcelonaCom si es tractés d’un director especialista en cinema dramàtic, Quique Sánchez Flores va tancar ahir de forma sorprenent una pel·lícula de suspens que havia començat dimecres passat, quan va reunir-se amb dos emissaris de l’Stoke City. El debat sobre el futur del tècnic madrileny, que va acaparar totes les preguntes en la roda de premsa prèvia al duel contra l’Athletic (18.30 h, BeIN LaLiga), va quedar tancat quan Quique, més seriós i tens de l’habitual, va ser rotund i concret: “Jo soc i seré l’entrenador de l’Espanyol”. Com a mínim, fins al 30 de juny, quan el film podria tenir una segona part.

Quique va remetre’s “als fets”. “El fet és que jo soc aquí, i que els jugadors no volen anar-se’n tan fàcilment de l’Espanyol. És molt difícil moure algú d’aquí, ara”. Amb aquestes paraules, el tècnic va procurar que quedés resolta una problemàtica que el va molestar, ja que va arribar a créixer tant com per arribar a fer ombra a la remuntada de la Copa. El madrileny es queda, i recomana tornar a la normalitat, tot i que unes hores abans tot el club estigués pendent de la seva decisió. “Som feliços. M’agrada el que generem en l’estadi, m’agrada que l’Espanyol creixi. Soc en una gran ciutat i un gran país. No tinc res a explicar. Haig de preocupar-me del partit de Lliga i de res més. Honestedat i tirar cap endavant”. Ell, en canvi, va mostrar-se més tranquil del que es podia preveure, fins al punt que va confessar que la tarda de divendres va anar a veure una pel·lícula de Woody Allen al cinema amb la seva parella per desconnectar i relaxar-se. “Imaginin-se com de preocupat estic”, va dir amb to irònic, donant un gir sobtat més a una trama que s’acabarà amb aparent final feliç.

Quique, a la defensiva

Després de reconèixer que va rebre una proposta, Quique va intentar convèncer que el seu cas és del tot habitual: “Hi ha una realitat, i és que els clubs s’interessen en els entrenadors i els jugadors. Són situacions que passen al futbol. Va passar fa tres setmanes amb Gerard Moreno. Hem d’estar satisfets perquè els clubs es fixin en els nostres jugadors i entrenador. No és motiu de pena, és bo. Tant de bo cada any vulguin cinc jugadors i no en marxi cap, això voldrà dir que el club creix”.

Malgrat els intents del preparador d’intentar tancar el debat, no va poder impedir haver de donar algunes explicacions sobre el que havia passat en les últimes hores. Sobre els motius que el van portar a refusar l’oferta de l’Stoke, va ser més aviat opac: “Estem bé, feliços. Soc en un lloc on hi ha gent amable, que et facilita les coses, jugadors que et miren amb bons ulls; tinc els fills a Espanya, a prop meu, i moltes coses que no coneixeu perquè són personals”. El que no va confessar, però, és que s’havia plantejat seriosament deixar l’Espanyol. El madrileny no va voler fer cap menció a les diferències econòmiques que, segons va explicar la Cope, haurien trencat les negociacions. L’Espanyol estava disposat a rebaixar els 4 milions de la seva clàusula, però va ser una falta d’entesa en les condicions el que va impedir que el tècnic tanqués l’acord amb el club anglès.

L’entrenador va reivindicar el seu compromís en diferents ocasions i va reconèixer que, malgrat que s’havien produït circumstàncies que no li havien agradat, la fidelitat amb el club seguia sent ferma: “Si algun moment ens hem frustrat ha sigut perquè pensàvem que creixeríem a la velocitat promesa. El projecte va créixer a una velocitat el primer any i en el segon no ha crescut tant, i això cal dir-ho. Això ens ha molestat molt. Sabia que era una estructura de club petita, res més”. I va insistir a exigir als dirigents del club que expliquin en quin punt es troba el projecte: “Quan cal enviar missatges que no sempre són optimistes, el pes sempre recau sobre mi, i llavors em qualifiquen de poc ambiciós”.

Quatre baixes de pes

La situació del tècnic va deixar en un segon pla el partit contra l’Athletic, que l’Espanyol afrontarà amb quatre baixes significatives: David López i Fuego per sanció, i Sergio García i Piatti amb problemes físics. Uns problemes que poden fer de contrapès al bon estat dels periquitos, que venen d’encadenar dues victòries consecutives en Lliga (amb Quique a la banqueta, només un cop la ratxa s’ha allargat fins a tres), a més de la remuntada al Ciutat de València. “Tenim unes de les coses més importants, els ànims i la confiança. Alguns jugadors amb lideratge no hi seran, però confiem en les dinàmiques i les sensacions”, va defensar el tècnic, que va deixar clar que el joc dels seus homes també pot arribar “a ser molest” per a un rival “amb diferents físics, envergadures i alçades”. L’Athletic, que acumula set partits sense perdre, és a només un punt dels blanc-i-blaus, que poden fer un nou salt en la classificació si derroten un rival que no guanya en feu periquito des del 1998, ara fa 20 anys. Sobre com el rebrà Cornellà-El Prat, Quique té clar que vol el millor ambient possible: “No he fet res per provocar la graderia, esperem un clima preciós en un partit històric i bonic”.