Espanyol

Reacció d’orgull per aproximar-se a la fase de grups (3-1)

L’Espanyol remunta el 0-1 del Zoryà al descans després d’una gran segona part

L’Espanyol va respirar alleugerit després de reaccionar a temps per salvar i deixar mig encarrilada l’eliminatòria contra un Zoryà Lugansk (3-1) que li va complicar força la nit després d’una espessa primera part a l’RCDE Stadium. Els blanc-i-blaus van apel·lar a l’orgull ferit per capgirar un partit que va marxar al descans amb un sorprenent 0-1. Gallego va sacsejar l’alineació. El tècnic va deixar-ne fora homes com Melendo, Naldo, Vargas o Roca. A més, va fer debutar Calero –amb força bona nota amb la pilota i sense– i va recuperar un 4-3-3 amb tres puntes i Iturraspe com a pivot. El basc, però, va durar ben poc sobre la gespa, ja que als 20 minuts va ser canviat per lesió després de rebre una forta topada. El primer diagnòstic mèdic va determinar que pateix una luxació acromioclavicular a l’espatlla esquerra. El va substituir un Marc Roca que va donar una autèntica lliçó de posicionament, controls i distribució, demostrant que el seu repertori de detalls tècnics segueix creixent dia rere dia. 

L’Espanyol va començar la nit a un ritme massa lent i va acusar l’excés d’imprecisions i indecisions quan s’aproximava a la zona d’atac rival. Ja fos per manca d’encert, de ritme o de concentració, l’equip espanyolista no va donar la sensació que s’estigués jugant bona part de la temporada en un partit com el d’ahir, una final a doble volta. Els ucraïnesos van arribar a l’RCDE Stadium com un llop amb pell de xai. A la prèvia del partit havien cedit tot el favoritisme als homes de Gallego, que es van confiar poc abans del descans. Ho va aprofitar un Zoryà que va estar letal en un contraatac fulminant: Kotxerguin va culminar amb un xut ajustat al pal una sensacional deixada d’esperó. L’Espanyol no va replegar-se ràpid i va marxar al descans per sota en el marcador. I podria haver estat pitjor, ja que pocs minuts després del gol Kabaiev va tornar a resoldre un contracop amb un xut blocat per Diego López. 

Reacció a temps

A David Gallego no li va agradar gens ni mica la imatge mostrada al primer temps. Dídac Vilà es va quedar als vestidors per molèsties, i Victor Sánchez va entrar en el seu lloc. L’Espanyol va sortir a la represa amb força més empenta, decidit a donar un cop damunt la taula. Ràpidament va apropiar-se de la pilota, tancant a la seva meitat de camp un Zoryà Lugansk que va començar a patir per treure aigua de la seva àrea. Els blanc-i-blaus van donar més velocitat al seu joc i les ocasions van arribar amb facilitat. Darder i Javi López ho van provar de lluny, però va ser Wu Lei, amb un cop de cap al pal, qui va tenir la més clara abans que Ferreyra donés continuïtat al seu idil·li amb el gol a Europa rematant al segon pal un xut de Puado desviat per un defensa. A falta del relleu del Panda, l’argentí està sent l’home gol en les prèvies europees: cinc dianes en els quatre partits que ha disputat. De cop, l’Espanyol i l’espanyolisme van transformar els nervis en confiança. Quedava temps per culminar la gesta.

El partit es va trencar per moments, amb l’Espanyol bolcat i un Zoryà atent en cada recuperació que li permetia córrer amb velocitat. Aquest cop, però, els de David Gallego no els van donar torn de rèplica. A falta d’un quart d’hora per al final, l’Espanyol va rebre una nova bufetada quan Xevtxenko va aturar un penal a Granero. El desànim, però, va durar ben poc, perquè l’Espanyol va tirar d’orgull. I qui millor per simbolitzar aquest sentiment que Javi López. El capità, força criticat després del partit contra el Sevilla, va recollir una meravellosa assistència de Darder i va establir el 2-1. Faltaven deu minuts per al final, i els blanc-i-blaus van aprofitar la inèrcia positiva per posar contra les cordes un Zoryà que va tornar a patir els xuts enroscats de Vargas. 3-1, eliminatòria de cara i l’Espanyol a un partit del rècord d’imbatibilitat europea. Si no perden a Zaporíjia, els blanc-i-blaus igualaran els 21 partits sense perdre de l’Ajax a Europa entre el 1994 i el 1996. I, el més important, accediran a la fase de grups de l’Europa League. La renda de gols no permet gaires confiances, però després del triomf d’ahir, el somni europeu dels espanyolistes ja queda una mica més a prop.

Més continguts de