Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

Tota l’ambició, cap decepció

Estem a punt d’arribar a l’últim terç de la Lliga i tinc motius per estar satisfet i ser optimista amb l’Espanyol. No en tinc per estar eufòric, però crec que anem pel bon camí. Aquest equip, aquest entrenador, aquest projecte, crec que ens donaran moltes alegries. I no ho penso des de la inconsciència de la il·lusió. La meva satisfacció es fonamenta en la raó, en les dades. Ara fa un any, passades les mateixes 25 jornades, l’Espanyol tenia 25 punts, estava a 4 del descens i a 13 d’Europa. Ara en té 36, a 17 del descens i a 6 d’Europa. El cuer, aleshores, el teníem a 5 punts; ara, a 26. Amb 22 gols a favor i 48 en contra, era un dels menys golejadors i el segon més golejat. Ara n’ha marcat més (35) dels que ha rebut (33). Teníem el trist honor de ser l’equip que més targetes rebia, enguany som dels tres equips als quals mostren menys grogues. El nostre màxim golejador va acabar la Lliga amb 8 gols. Ara, quan falten tretze partits, Gerard en porta 10 i Piatti 8. Segueixo?

La millora també és positiva més enllà de les xifres: tenim un entrenador que s’explica bé i al qual els grans mitjans especialitzats conviden i admiren, que ha fet debutar quatre jugadors del filial que -de manera desigual- han arribat per quedar-se. Sovint, la meitat dels onze jugadors són del planter (de la nostra acadèmia, com li agrada dir a Quique). A més a més, l’equip -tot i que està en formació- no ens ha fet passar vergonya en cap partit de Lliga. No ha tingut resultats espectaculars, però sí una trajectòria creixent i coherent.

Valorar positivament tots aquests factors -penso que venint d’on venim s’han de valorar- no significa que no vulgui uns resultats i un joc millors. Ni que no m’enrabiés amb la segona part de Balaídos. Ni que no em faci molta il·lusió lluitar per -i encara més aconseguir- una plaça europea fins al final. D’ambició, com a desig d’assolir grans reptes, en tinc més que ningú. Ara bé, exigir grans resultats en aquesta primera temporada de la nova era, tampoc. Entre altres coses perquè la inversió esportiva feta a l’estiu -tot i que va ser molt superior a la dels anteriors- va ser, si analitzem la trajectòria dels nostres rivals, relativament baixa. Ningú ens va crear falses expectatives: anem lents perquè anem lluny, se’ns va insistir.

No tinc cap motiu per a la decepció. Segueixo creient en el projecte. No és conformisme: no en tinc prou, en vull més. I com més aviat millor. Però amb una mirada global, amb una certa perspectiva, recordant d’on venim, no caient en l’antipàtica exigència del nou-ric. Potser és que m’estic fent vell.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT