Publicitat
Publicitat

FUTBOL - PRIMERA DIVISIÓ

El cor dividit de Jairo, el golejador que treballa en l’oblit

El davanter, que no té fitxa a l’Espanyol, s’està recuperant d’una greu lesió

No serà el protagonista de l’Espanyol-Girona d’aquest dilluns, però segur que quan comenci el partit el mirarà amb certa nostàlgia i amb el cor dividit. Jairo Morillas treballa a l’ombra per tornar a ser el golejador que va arribar a ser a Montilivi i que somiava ser a Cornellà, un camp que sempre ha tingut molt lluny malgrat veure’l de tan a prop.

Ara fa dos anys, Morillas vivia un dels moments més dolços de la seva carrera. El jove davanter (24 anys) de Gilena, un municipi de la província de Sevilla, intentava convèncer Pablo Machín amb minuts de qualitat que ell podia ser el seu referent ofensiu en un Girona que intentava aixecar el cap després de viure, l’any anterior, un segon intent frustrat d’ascens a Primera. A finals de desembre del 2016, Jairo havia anotat sis dels 25 gols de l’equip de Montilivi, però aquell mercat hivernal seria especialment cruel amb ell: el Girona va incorporar dos davanters, Dejan Lekic i Cristian Herrera (que acabarien firmant cinc gols cadascun), i l’andalús va passar del protagonisme a l’oblit. A partir d’aleshores, només va disputar 40 minuts repartits en tres partits. En els 20 partits restants, va quedar exclòs, inclosos els de la promoció d’ascens. Va acabar el curs, malgrat tot, com el segon màxim golejador gironí, només superat per les 9 dianes de Jaime Mata. El record que conserva d’aquella etapa, malgrat tot, és positiu: “Vaig estar-hi molt bé. Es mereixen més que ningú l’ascens a Primera. S’han hagut d’aixecar de cops molt durs en els últims anys, però mentalment són molt forts”, reconeixia mesos després en una entrevista en què també va assegurar que manté el contacte amb alguns dels seus antics companys.

Uns mesos més tard, Jairo va repetir cessió en un altre conjunt de Segona, el Numància. La seva adaptació va ser dura (només va jugar la primera de les nou jornades inicials), però un cop va entrar en la dinàmica de jugar amb regularitat, va fer-se un fix en els plans de Jagoba Arrasate. Sabia que, per tornar a casa, li calia seguir marcant: “Trobo a faltar l’Espanyol, està fent passos endavant i espero quedar-m’hi l’any vinent, però serà difícil. No he tingut continuïtat al Numància i els meus números no estan sent del tot bons”. El destí, però, li tenia preparada una nova mala jugada: a l’abril va firmar el gol de l’empat en un partit contra el Sevilla Atlètic, on s’havia format, que, però, li passaria una factura costosa en forma de lesió al tendó d’Aquil·les. La temporada s’havia acabat per a Jairo, que va operar-se a Sevilla.

Un present i un futur incerts

Vuit mesos després, el davanter torna a córrer amb normalitat a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, i des de fa pocs dies fins i tot s’atreveix a participar en alguna sessió amb pilota amb la resta del grup. Entremig, un procés lent i sacrificat de recuperació entre Sòria, Gilena i Sant Adrià de Besòs, on ha treballat amb els recuperadors físics de l’Espanyol. Amb el club periquito ha fet diversos mesos de feina individual, sempre acompanyat per un fisioterapeuta que li ha marcat un recorregut amb força feina al gimnàs, on sovint coincidia amb altres membres de l’equip. Pertanyia al grup, malgrat que no hi era en el dia a dia. Durant mesos ha treballat en silenci, convivint amb la gravetat d’una lesió que li ha impedit obtenir una de les 25 fitxes del primer equip. Ara, la seva situació torna ser sobre la taula: acaba contracte amb l’Espanyol el juny del 2018, i sap que, si no se’n va ningú, no podrà jugar amb el primer equip i haurà de passar-se mig curs entrenant-se per recuperar el ritme i el fons físic. Mentre afronta amb un somriure la recta final de la seva lesió, no descarta buscar una sortida que li garanteixi uns minuts que difícilment trobarà a Cornellà, un estadi on ja sap què és marcar. Ho va fer contra l’Alabès, a la Copa, el desembre del 2014. “Va ser el primer gol que vaig fer amb el primer equip, i això mai s’oblida”, va recordar. Només el futur dirà si també serà l’últim.

Gerard Moreno: “Sabem on hem fallat”

El davanter de l’Espanyol Gerard Moreno va afirmar: “Sabem on hem fallat i volem solucionar-ho. Ara afrontem un partit en què hem d’estar concentrats”. Després de caure contra l’Eibar, l’Espanyol rep el Girona en un partit complicat. “És un partit important en què hem de sumar tres punts per estar més tranquils. Queden tres jornades abans que acabi l’any i hem de fer un pas endavant”, va dir Gerard, que creu que contra el Girona han de ser “forts defensivament i potents dalt perquè és la manera de fer gols”.

Històries de superació esportiva

Etiquetes

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT