La normalitat després de dues ratxes del tot anòmales

BarcelonaAmb la visita a l’estadi d’Ipurua d’aquest dilluns (21 h, BeIN LaLiga), l’Espanyol començarà una segona volta en què confia millorar la primera, en què ha passat d’una gran eufòria a una decepció majúscula per acabar tornant a la realitat. És a dir, a la situació que marca el seu pressupost i, també, la seva història recent. La temporada blanc-i-blava es pot dividir en dues parts. La primera, fins a la jornada 11, es pot qualificar d’excel·lent: sis victòries, tres empats i només dues derrotes (als camps de l’Alabès i del Madrid), i la sensació que l’equip de Rubi no només era capaç de practicar un futbol brillant, sinó que, a més, es veia amb prou arguments per competir contra qualsevol rival. Per si no n’hi hagués prou, Cornellà-El Prat era un fortí: cinc victòries en els cinc primers partits com a local.

El resultat, un Espanyol en boca de tothom, segon classificat a només tres punts del líder. Què podia sortir malament? Ni els més pessimistes s’ho podrien haver imaginat. La derrota al Sánchez Pizjuán, contra el Sevilla, a la jornada 12, va ser el començament d’una caiguda en picat. Però aquell partit l’Espanyol el va competir de tu a tu, i si no hagués sigut pel VAR -no va veure un clar penal sobre Sergio García amb 1-1- i d’un gol de Ben Yedder al minut 89, probablement l’Espanyol se n’hauria anat somrient de Sevilla. No va ser el cas. Rubi, pocs dies després, va anticipar que si guanyaven el Girona consolidarien definitivament una posició entre els sis primers fins a Nadal. “No crec que després fem un 0 de 12”, es va aventurar a dir el tècnic maresmenc. El seu equip no va tornar a conèixer la victòria fins al 4 de gener. Un parcial de 0 punts de 18 que va desterrar els blanc-i-blaus a la zona mitjana de la classificació. De somiar el liderat a igualar la pitjor ratxa de derrotes seguides a la Lliga.

A cinc d’Europa i del descens

Així, l’Espanyol arrenca ara la segona volta amb 24 punts. Una xifra que, després de dues ratxes del tot anòmales, deixa l’equip de Rubi allà on sol moure’s. I és que la mitjana de punts de les primeres voltes durant les últimes dues dècades és de 24,2. Exactament on és ara. Des del 1998, l’Espanyol ha superat set vegades l’actual registre i l’ha empitjorat onze. La puntuació més repetida, fins a quatre ocasions, són els 24 punts actuals.

Una posició que és pràcticament equivalent a la classificació de l’equip espanyolista pel que fa al límit salarial i els drets televisius. L’Espanyol és el desè equip que més pot invertir en sous aquest curs (56,6 milions d’euros) i l’onzè pel que fa al repartiment televisiu (prop de 50 milions).

Sense el lesionat David López, però recuperant Hermoso, Rubi s’encomana a l’olfacte del Panda, que va firmar un doblet a la Copa el dia del seu aniversari i serà el gran al·licient de l’Espanyol a Ipurua. El partit pot servir per marcar cap on mirarà l’equip la resta de la temporada. O potser només una part d’aquesta, com ja ha fet a la primera volta. Europa i el descens queden a la mateixa distància, exactament cinc punts. Una Lliga ajustada exigeix no despenjar-se ni relaxar-se.