L'executiu periquito especialitzat en capgirar entorns complexos

José María Durán és considerat un dels executius més prestigiosos de la Lliga

“Especialista en gestió d’entorns complexos, refocalització de negocis i desenvolupament de mercats. Experiència consolidada en la gestió integral de clubs de futbol”. Així es defineix, laboralment, José María Durán, soci periquito des de fa 45 anys i, a partir del gener, nou director general de l’Espanyol. L’entitat buscava “algú que entengués el tema empresarial, però més pròxim al món del futbol i de l’esport”, i l’ha trobat en un dels executius amb més reputació de la Lliga. Té experiència en sectors diversos com l’industrial, l’immobiliari, el químic, la moda, l’electrònica de consum i l’agrícola, si bé en l'última dècada s’ha especialitzat en el futbol.

Un dels principals punts d’inflexió de la seva carrera el va viure el 2010, amb l’entrada a Prime Time Sport. “Allà vam fer diversos projectes junts, un d’ells va ser una consultoria estratègica del Mallorca. Arran d’això va entrar al club balear com a director general”, recorda per l’ARA Esteve Calzada, CEO d’aquesta empresa, que té clar que reuneix el perfil ideal per a l’Espanyol. “Està acostumat a treballar en llocs amb dificultats, a capgirar empreses que han tingut problemes. És una persona molt assenyada, amb les idees molt clares, i orientada als resultats. A més, està molt ben connectat amb les altes instàncies del futbol espanyol, tant a la Lliga com a la RFEF”. Calzada, que va demanar assessorament a Durán durant el procés d’adquisició del Sabadell, no dubta en qualificar de “grandíssim fitxatge” la seva tornada a l’Espanyol, “un club d’on no se n'hauria d’haver anat perquè és un periquito des que va néixer”. 

Durán havia arribat a l’Espanyol l’octubre del 2014, avalat per la gran feina que havia fet al Mallorca, on va reestructurar el deute en ple concurs de creditors i on va tancar per primer cop en quinze anys l’informe d’auditoria sense excepcions. Joan Collet el va fitxar per suplir Albert Amat com a nou responsable del departament financer i per treballar colze a colze amb Ramon Robert, que va passar de ser el conseller de màrqueting i comercial al controller econòmic. L’Espanyol, en aquell moment, necessitava estabilitzar el club econòmicament i reduir el deute, d’uns 190 milions, i el fons de maniobra negatiu de 60 milions. Tot i aquestes xifres, van evitar que el club passés pels jutjats i per un concurs de creditors. “Hem tocat fons, però ja estem tirant endavant. El club té un gran valor, però també un gran futur”, va comentar en la junta d’accionistes del 2015. “En tinc un molt bon record. Metòdic, discret i eficient. Col·laborador amb la resta d’executius. Van fer una feina molt difícil, fer perviure econòmicament aquell Espanyol”, apunta un antic treballador del club amb qui va coincidir. “Que sigui periquito de sentiment hi suma, sobretot per una responsabilitat transversal com la direcció general, on cal tenir en compte la lògica del sector, però també el context i la singularitat blanc-i-blava”, afegeix. Gràcies a la seva gestió, van estabilitzar financerament el club i van aconseguir atraure l’interès d’inversors com Rastar Group, actual màxim accionista. El mateix conglomerat xinès que va decidir substituir-lo per Joan Fitó i Mao Ye Wu és el que ara rectifica i el recupera atorgant-li ascendència en l’àrea econòmica i, també, en l’esportiva.