ESPANYOL

La producció de gols de l’Espanyol s’espatlla al mig del camp

Els problemes en la construcció de joc deriven en un dèficit golejador

Els cinc gols marcats en onze jornades són un preocupant indicador que, a priori, justifica la petició de l’entrenador Pablo Machín de fitxar un davanter centre golejador. L’Espanyol troba a faltar algun jugador capaç de fer les 17 dianes que va firmar Borja Iglesias el curs passat a la Lliga. També el tècnic sorià, testimoni directe dels 18 gols de Ben Yedder la temporada passada amb el Sevilla i dels 21 que va firmar el Girona ara fa dos cursos. Encomanat en els últims anys a l’olfacte dels Sergio García, Gerard Moreno o el mateix Panda, ara l’Espanyol busca algú que trenqui una greu sequera que l’ha portat a ser el conjunt menys anotador de la Lliga.

Els pobres registres golejadors de l’Espanyol sorprenen en un equip que a l’estiu va tancar una plantilla amb fins a sis jugadors capaços d’actuar en la punta d’atac per ajudar a marcar gols: Facundo Ferreyra, Jonathan Calleri, Víctor Campuzano, Wu Lei, Matías Vargas i Javi Puado. L’últim encara no s’ha estrenat a la Lliga, mentre que el primer és l’autor de l’únic gol (al camp de l’Eibar) d’un davanter centre en aquesta competició fins ara. Granero, Pedrosa, Bernardo i Zaldua (en pròpia porteria) han firmat les altres quatre dianes blanc-i-blaves a Primera Divisió. Vargas dobla en minuts (831) en Lliga la participació respecte a la resta d’atacants, que es mouen entre els 301 minuts de Campuzano i els 457 de Wu Lei. L’exjugador de Vélez, tot i haver ocupat posicions allunyades de la punta d’atac, ha arribat a rematar 17 cops, però només dos entre els tres pals. Només Calleri (19 xuts) ho ha intentat més vegades. Els segueixen Wu Lei (11), Campuzano (7) i Ferreyra (4). Entre tots ells acumulen de mitjana 5,2 xuts per partit, però el més preocupant és que, d’aquests, només 1,45 per duel van entre els tres pals. Amb un encert tan baix, resulta complicat marcar. La falta de punteria, però, no és el principal problema que té l’equip ara mateix.

A l’espera de veure si al gener arriba algun reforç en atac, Machín haurà d’intentar treure el màxim de suc d’aquests atacants, però també a la línia que els ha de nodrir, un mig del camp que ja havia perdut protagonisme amb Gallego respecte a l’etapa de Rubi, i que encara té menys pes amb Pablo Machín. El nou sistema tendeix a saltar-se sovint la línia intermèdia amb passades directes des de la defensa als carrilers i als puntes, cosa que impedeix que jugadors com Roca o Darder, fonamentals el curs passat, passin totalment desapercebuts. La pilota passa cada cop menys pels seus dominis. El migcampista de la Granada del Penedès ha passat de repartir 55,5 passades encertades per partit amb David Gallego, a només 33,3 amb Pablo Machín. La davallada és encara més pronunciada en els partits en què el d’Artà ha estat titular: de 39 passades bones amb Gallego a només 21 amb Machín, que l’ha reubicat a una posició més avançada. El primer veu passar moltes pilotes per dalt, mentre que al segon cada cop n’hi arriben menys. La conseqüència directa és que l’Espanyol se’n ressent en forma de menys control al mig.

Vargas, perjudicat

També Vargas, reubicat a la punta d’atac o a la banda dreta en cinc dels últims sis partits, s’ha vist perjudicat per aquest nou rol que va iniciar ja durant l’etapa en què el tècnic del primer equip encara era David Gallego. Jugant per l’esquerra completa 22,4 passades bones per partit, mentre que per dins o per la dreta la xifra baixa fins a les 15,6. Passa el mateix amb el nombre d’intervencions totals per partit, que baixa de 51 a 45. Vargas també participa menys i en una posició on li costa més ser perillós. Ells i Melendo -que per problemes físics encara no ha debutat en Lliga amb Machín- han de ser els principals generadors de joc d’un Espanyol que necessita construir ponts entre la defensa i la davantera.