PRIMERA DIVISIÓ

El Betis allarga el martiri a l’RCDE Stadium (1-3)

Dos gols dels andalusos al tram final tomben un Espanyol que suma cinc derrotes seguides en Lliga

El martiri de l’Espanyol s’allargarà una jornada més, després d’una desfeta tan cruel com merescuda contra el Betis (1-3). La cinquena consecutiva en Lliga, un fet que no passava des de la temporada 2009-10, la primera a Cornellà-El Prat. Els andalusos, implacables amb la pilota als peus, han tret un gran rèdit de la fragilitat d’un Espanyol que segueix sense confiança, amb i sense pilota.

A la primera part, l’Espanyol ha fet cas a Rubi i ha tornat a la seva essència, però en el camí per tornar a la millor versió amb el tècnic maresmenc, s’ha passat passar de frenada i ha anat més lluny. Concretament, a aquells temps no tan llunyans en què els blanc-i-blaus vivien replegats en camp propi i treien aigua de manera col·lectiva, tot esperant tenir una oportunitat que l’olfacte de Sergio García pogués convertir. Una fórmula que ha servit per arribar al descans amb empat, però que no ha estat suficient per guanyar el pols a un Betis que ha governat la major part de fases del partit. Els blanc-i-blaus fa temps que han perdut el fil de la idea del seu joc, tal com va reconèixer el seu tècnic, i, allunyats d’aquella proposta, no són més que cap altre equip.

L’Espanyol tenia davant una oportunitat perfecta per recuperar sensacions: l’últim partit a casa de la temporada, contra un equip de la mateixa ‘Lliga’ a qui podien superar a la classificació en cas de victòria, i en un partit que podia servir per trencar la ratxa de quatre derrotes consecutives. I, per si no fossin prou al·licients, Pau López defensant la porteria del Betis. Com era imaginable, el gironí ha estat rebut amb alguns xiulets per part de la seva antiga afició, descontenta amb com va gestionar la seva sortida. Per si fos poc, l’actual porter del Betis s’ha encarat amb la grada quan el seu equip ha anotat el tercer gol, en temps afegit, un gest lleig que li ha merescut una sonada esbroncada i alguns insults des de la grada d’animació.

El Betis, en canvi, sí que ha estat fidel a la idea innegociable del seu tècnic, de sortir jugant des de darrere i tocar la pilota fins a la sacietat. Els andalusos han portat la iniciativa amb possessions cada cop més llargues que han desordenat un Espanyol descosit al mig del camp. Una primera línia de locals han intentat anar a buscar els andalusos amb una pressió alta, però quan els visitants l’han superat, s’han trobat amb força espais al mig del camp, on el Betis s’ha trobat molt còmode. A les bandes, Júnior i Francis han exigit de valent Rosales -titular per una sobrecàrrega de Javi López- i Pedrosa, laterals suplents que han acusat la falta de ritme. Precisament d’una topada entre Júnior i Rosales ha nascut la primera ocasió clara del partit: el veneçolà ha comès un clar penal que Diego López s’ha encarregat d’aturar. El gallec ha endevinat les intencions de Lo Celso, primer, i després de Loren, que ha caçat el seu refús.

Sense continuïtat en el joc, l’Espanyol s’ha encomanat a una acció aïllada que no ha tardat en arribar. Baptist ão ha perseguit una pilota a l’espai fins a la línia de fons i l’ha centrat a l’àrea petita, on Sergio García ha tret a passejar la seva condició de davanter murri i, amb la puntera, s’ha anticipat a Mandi per desviar la pilota i col·locar-la entre les cames de Pau. L’Espanyol s’ha avançat quan pitjor estava, però tot just ha sigut un miratge. El Betis ha insistit amb la política d’ajuntar jugadors i traçar rondos, fins que s’ha trobat amb els espais necessaris. Canales s’ha disfressat de Bale en la final de la Copa del Rei en què el gal·lès es va desfer en velocitat de Bartra, company seu al Betis, i s’ha desfet d’un tou Roca que no l’ha pogut atrapar. L’asturià ha entrat a l’àrea sol, i d’allà ha regalat un gol a Lo Celso que, aquest cop sí, s’ha refet de l’errada inicial.

L’empat, lluny de deixar tocat a l’Espanyol just abans del descans, ha servit com a al·licient per un conjunt que ha sortit dels vestidors amb una marxa més: en nou minuts han generat tres bones ocasions. Primer, Baptist ão, que s’ha girat dins de l’àrea i ha topat amb Pau. Després, Borja Iglesias, a qui Mandi ha pispat la pilota a l’últim moment quan encarava porteria rival. L’última, de Granero, un xut llunyà. Aquí s’ha acabat el partit de l’Espanyol. I això, amb mitja hora al davant i contra un rival ambiciós, és una sentència de mort. El Betis ha empès fins que ha trobat premi a cinc minuts per al final: Tello, un exblanc-i-blau, s’ha inventat un xut extraordinari de falta per establir l’1-2. Ja a l’afegit, Óscar Duarte ha desviat en la seva pròpia porteria una centrada de Lo Celso. L’Espanyol es manté desviat del seu camí, un pecat que el segueix enfonsant en una classificació, en què ja no té cap coixí.

Més continguts de