Quan el treball pot modelar els objectius marcats pels diners

Barcelona“Esteu pensant abans en el somni que a assolir l’estabilitat i la base”. Quique Sánchez Flores no vol fer cap pas en fals. Primer vol assegurar l’objectiu principal, ser entre els deu primers, i després ja vindrà la resta. Per aconseguir-ho, el seu equip necessita sumar contra un Alabès (13 hores, BeIN LaLiga) que està a només tres punts de distància. El projecte que dirigeix requereix temps i diners per poder fixar-se objectius més alts, però sobretot molt de treball per poder fer-los elàstics i arribar a ser capaç de modificar-los al llarg del curs, com ha fet el seu pròxim rival.

“Estem intentant comparar-nos amb equips totalment formats amb els quals encara hi ha diferència. El futbol no enganya”, va comentar el tècnic madrileny després de caure a San Mamés. Que l’Espanyol només hagi sumat 10 punts dels 48 disputats contra el top ten de la Lliga (només un triomf en 16 partits) no és casualitat. Quique ho sap i defensa que en el seu primer any cal “disfrutar del moment actual”. O el que és el mateix: disfrutar d’un equip que, tot i no viure en zona europea, ha canviat el patiment per la comoditat. Si es compara la classificació i el pressupost de cada equip, el conjunt blanc-i-blau està lleugerament per sobre del que li correspon (suma 43 punts, gairebé cinc més que la mitjana històrica a aquestes altures, 38,6). Fins a dotze clubs de Primera han invertit més recursos econòmics en els últims cinc anys que l’Espanyol, per la qual cosa la majoria d’ells tenen projectes més consolidats. La millora és innegable, però també ho és que un curs encaminat al notable pot quedar-se a pocs punts de l’excel·lent.

“Tenim humilitat”

Els millors exemples de clubs que amb menys recursos estan traient més profit de les seves plantilles són l’Eibar i l’Alabès. “Tenim humilitat, sabem que ens costa molt tirar endavant els partits, però l’equip està tenint un grau de maduresa important i no tinc dubtes que podem millorar”, explicava fa uns dies Pellegrino, que ha conduït els vitorians a la final de Copa i a una posició tranquil·la en el seu retorn a Primera Divisió, onze anys després d’haver baixat. I tot, amb una plantilla reforçada amb deu cedits, sis fitxatges lliures i només tres traspassos pagats.

Un cas semblant ha sigut el de l’Eibar, que ha passat de lluitar per la salvació a optar a Europa: “A vegades quan assoleixes l’objectiu abaixes el rendiment. Però fa setmanes que l’hem complert i seguim competint. L’objectiu ha canviat i ara és no baixar del vuitè lloc”, va avisar el seu tècnic, José Luis Mendilibar. Tots dos demostren que el treball pot compensar la falta de recursos econòmics i fer elàstic un objectiu que l’Espanyol, aquest any, encara no ha sabut modelar.