L'Europa està signant la seva millor temporada del segle i porta dotze jornades sense perdre
En cap lliga de la passada dècada l'Europa sumava 36 punts passades 20 jornades
BarcelonaCorren temps d'alegria a la Vila de Gràcia de Barcelona. L'Europa, un dels històrics de la categoria, sembla enguany tornar al nivell que havia demostrat durant la dècada dels anys 90. Després de no disputar cap promoció d'ascens des de l'any 2001, l'equip que dirigeix Pedro Dólera està signant una campanya molt bona tot i un inici irregular durant les primeres jornades. L'equip gracienc havia despertat bones sensacions a la pretemporada (va guanyar el seu primer Torneig d'Històrics a l'agost), però va començar el curs amb tres derrotes en les primeres quatre jornades. Passada tota una volta, l'Europa és ara mateix l'equip amb la millor ratxa sense perdre de la categoria -dotze partits seguits, des de la darrera derrota el 12 d'octubre- i es troba segon en solitari a quatre punts del líder, el Llagostera.
La temporada anterior, amb l'arribada de Dólera a la banqueta gracienca, tot va començar a canviar per al club escapulat. El "mètode Dólera", forma com a Gràcia es va batejar la manera d'entrenar del tècnic escapulat, va aconseguir tornar el respecte esportiu a una entitat necessitada de noves alegries. Amb un bloc jove i amb jugadors pràcticament desconeguts, l'Europa va realitzar una de les millors propostes de futbol de Tercera. Enguany, la idea base és la mateixa però l'arribada de "killers" com Cebrià Queralt o Roger Segalés a la punta d'atac estan acabant de projectar l'equip.
Tots dos jugadors són els màxims golejadors de l'equip, Cebri amb 7 dianes i Segalés amb 6. Aquest últim, arribat a mitja temporada, porta transformats, de mitjana, un gol cada 111 minuts. Aquest cap de setmana hi haurà derbi a Sant Adrià entre l'Espanyol B i l'Europa. Si el club de Gràcia no perd, sumarà una ratxa de tretze partits invicte, un fet que no té lloc des de la temporada 1993/1994, en què l'Europa va sumar des de la jornada 32 en un empat 1-1 a camp de la Cerdanyola de Mataró, i va acabar empatant a zero el darrer partit del play-off a camp del Pinós (0-0). Aquella temporada la ratxa de tretze partits sense perdre va portar l'Europa a Segona B.
