Bon visitant i millor centrador: els secrets del moment del Girona

GironaLa tasca duta a terme per Pablo Machín i el seu cos tècnic durant els últims 3 anys i mig a la banqueta del Girona es veu reflectida en un majúscul inici de temporada. Convertit per mèrits propis en un dels equips revelació de la Lliga, les dades corroboren un moment actual que sorprèn per la magnitud dels adversaris però no pels guarismes, habituals des de l’arribada del tècnic sorià a Montilivi, el març del 2014, uns registres que els seus homes s’entesten a superar jornada rere jornada. El 9è lloc que ocupen en la classificació, amb 20 punts que ja ningú els podrà prendre, comporta una tranquil·litat afegida que els gironins abracen per continuar creixent.

I·lusionats. Sense urgències. La victòria contra l’Espanyol (0-1) en el primer derbi català entre els dos conjunts a l’elit confirma un rècord de precocitat que el situa com el tercer equip debutant a la categoria, després d'encadenar 6 partits sense conèixer la derrota lluny del seu camp. Dels 7 partits disputats a domicili, el Girona n’ha guanyat 3 –contra el Deportivo, el Llevant i l'Espanyol-, n’ha empatat 3 més –davant el Leganés, el Celta i el Betis- i només ha caigut derrotat en l'estrena, el 10 de setembre, a San Mamés (2-0). Ha aconseguit 12 dels 21 punts possibles, 4 més que actuant com a local, on ha quedat penalitzat en excés per un calendari de dificultat extrema. De fet, el Girona és el 5è millor visitant de la categoria i només el superen els 4 primers classificats: Atlètic, Barça, València i Madrid. Per trobar unes estadístiques semblants en equips nouvinguts a Primera cal anar fins a les temporades 1990/91 i 1991/92, amb el Burgos i l’Albacete com a protagonistes. Els primers sumaven 1 triomf i 5 empats, i els segons obtenien els mateixos registres que els blanc-i-vermells: 3 victòries i 3 empats. Aquests números lluny de casa, amb Machín a la banqueta, no són casualitat.

I és que l’aire fresc provocat amb la seva contractació va capgirar un mal que el Girona va patir durant el seu camí a Segona, on la fiabilitat que l’equip mostrava a Montilivi no tenia continuïtat en els desplaçaments. Durant el tram final del curs 2013/14 Machín va tenir temps de dirigir 6 partits com a visitant, i va quedar invicte en el 50% amb 2 victòries –la de Ponferrada, en la penúltima jornada, va ser clau per evitar el descens-, 1 empat i 3 derrotes. La temporada següent, la dels 82 insuficients punts per a l’ascens, la millora va anar en augment: 14 victòries, 3 empats i 5 derrotes en 22 enfrontaments. Precisament, en aquell tram final de curs trobem la millor ratxa de triomfs seguits lluny de Montilivi, amb 5, malgrat que mai va arribar a sumar 6 partits invicte, com fa ara. Un any més tard, l’equilibri regnava. En 23 partits, 8 victòries, 7 empats i 8 derrotes. La passada temporada, amb l’històric ascens, es van viure més desfetes que no pas alegries. 8 triomfs, 4 empats i 9 derrotes en 21 duels. Els registres, si s’amplia la mirada, són estratosfèrics. En 79 partits entrenats per Machín fora de casa, 35 victòries, 18 empats i 26 derrotes. Sens dubte, aquest és un dels actius principals de l’equip gironí.

Una identitat definida

El característic esquema proposat pel tècnic sorià ha dotat l’equip d’un segell propi. D’un model recognoscible. D’una identitat definida. La fidelitat a les seves creences l’ha permès treballar de forma curosa i detallada els automatismes d’un estil atrevit. Valent. Que no s’amaga en els moments més delicats, quan el cor demana defugir d’allò que sents per afegir protecció addicional a un equip que competeix a pit descobert. Que accepta el cos a cos.

Aquesta metodologia de treball es veu reflectida en diversos percentatges globals. El Girona, amb 21,02 centrades per partit de mitjana, és l’equip que més les aprofita del campionat (un 26,3% acaben en rematada) i el balanç defensiu indica que és el segon conjunt, darrere del Madrid, que menys en concedeix. De les 16,46 centrades que els gironins solen rebre durant els 90 minuts, només un 17,19% no són rebutjades pels defensors locals. De fet, els blanc-i-vermells tenen el quart millor balanç de llançaments, amb un registre positiu de 2,4, i és entre els 5 equips principals del campionat tant en remats realitzats com en remats rebuts, segons indica el portal web d'estadístiques 'Fútbol Avanzado'. Les dades mostren el perquè de la influència d’un 3-4-2-1 que Machín ha implantat, amb encert, en l’etapa més exitosa de la història del Girona.