16/06/2021

La identitat esportiva de l’Espanyol

2 min
Celebració de l'Espanyol

Fa anys que hi insisteixo: l’Espanyol té un problema d’identitat. Per aquest motiu em vaig posar molt content quan, ara fa un any, vaig llegir que havíem creat el càrrec de director d’identitat. Per fi m’han llegit! vaig exclamar amb un punt d’ingenuïtat i arrogància. Però no: ja des de l’inici va quedar clar que el director d’identitat, Hugo Blanco, no s’ocuparia de la identitat que em preocupa (qui som i qui volem ser?) sinó exclusivament de la identitat esportiva. Després de la relativa decepció, una alegria: aquesta identitat també necessitem definir-la i projectar-la. Blanco em va convèncer amb el seu currículum i amb el seu discurs: em va semblar un bon fitxatge. Passat un any, no tinc prou elements per valorar la seva feina, però que en aquest període hagin hagut de marxar de l’estructura del club Àngel Morales i Moisés Hurtado és un mal indicador. En molts sentits, però especialment si es tracta d’identitat. Dos pericos formats, amb discurs, amb capacitat. Poques lliçons poden rebre sobre la identitat esportiva de l’Espanyol.

La pedra angular de la nostra identitat esportiva –i de la nostra identitat en general– és el planter. Ho hem reviscut amb una certa amargor fa unes setmanes amb l’èxit de Gerard Moreno amb el Vila-real. Feliços per ell, tristos perquè aquells penals de la UEFA eren els nostres. Ell era el nostre nas de Cleòpatra, el nostre Rubicó. Amb ell, tot hauria sigut diferent. Enyorem Gerard en la mateixa mesura que hem oblidat Borja Iglesias. Perquè és un dels nostres. I fins i tot els qui seguim l’Eurocopa només per Twitter estem indignats amb la luisenricada de fer jugar Morata en el lloc de Gerard.

La identitat esportiva es mostra amb fets. I ara la direcció esportiva té dues oportunitats ideals d’explicar la nostra més enllà de les grans paraules. La renovació de Puado i el protagonisme de Víctor Gómez. El davanter ha sigut la gran sorpresa de la temporada: gols, assistències, compromís defensiu, jugador destacat a la sub-21, internacional absolut per atzar. I a sobre, és del planter. Perquè no es tracta de debilitar-nos esportivament per reforçar la identitat: es tracta de tenir una lectura de la realitat que incorpori els intangibles. El cas del lateral és paradigmàtic: en tenim tres a un nivell molt similar (tot i que Víctor és el que millor temporada ha fet). Davant del dubte, si de veritat han entès la importància de la identitat, ser del planter representa un valor afegit. Vull suposar que Rufete i Hugo Blanco ja ho tenen en compte. Però no n’estic segur.

stats