Un joc de mans entre l’atreviment i el sentit comú

GironaPer tenir èxit cal arriscar. Aquesta és la premissa marcada en vermell d’Eusebio Sacristán, que té l’obligació de trobar l'equilibri entre una manera molt concreta d’entendre el futbol i l’herència de Pablo Machín, que viurà una transició d’estil en els pròxims mesos. El seu llibret, amb matisos diferencials, parteix d’enfortir la idea. Eusebio vol potenciar nous conceptes amb la intenció d’instal·lar un model ofensiu visualment més atractiu sense perdre el rigor mostrat fins ara. El famós equilibri de què ha parlat durant els primers dies com a entrenador del Girona.

El dibuix queda en un segon pla: res importa tant com les funcions. El tècnic castellà juga assumint riscos, és la condició innegociable. Considera que ser protagonista comporta més avantatges que inconvenients. La plantilla dissenyada per Quique Cárcel al gust del sorià pot oferir-li una continuïtat en el seu mètode, amb els retocs que es faran durant el mercat d’estiu. Com a semblança principal, els dos entrenadors compten amb un 11 molt definit i no els tremola la mà quan es tracta de donar oportunitats. També destaquen per tenir la línia defensiva molt avançada amb la possessió al seu poder, pràcticament a l’altura del mig del camp. El missatge és anar endavant encara que el rival recuperi la pilota; només quan aquest supera les línies de pressió s’agrupen per protegir-se. Un dels principals maldecaps generats són les transicions a causa del fet de deixar l’esquena al descobert. Si Machín situava els tres centrals i el pivot defensiu atents en tasques de contenció per evitar problemes, Eusebio fa servir un recurs menys en jugar amb línia de 4 i els dos laterals en camp contrari. Una virtut que permet superioritat atacant; un defecte quan toca córrer cap enrere.

Estimar la pilota

A Eusebio ningú li ensenyarà com s’ha de cuidar la pilota. De paladar fi, té un segell molt marcat que implica treure l’esfèrica jugada des del darrere. Sense rifar-la, tenint clares les intencions i on es pretén arribar. En comptades ocasions es veurà l’equip abusant de la pilotada llarga, buscant el nou de referència i les segones jugades. Eusebio exigeix associacions, sorprendre, dominar des de l’atac posicional creant superioritats a partir de tres quarts de camp. A la Reial ha mogut lleugerament les peces quan l’embussament ha aparegut: un segon pivot a diferent altura, un fals mitjapunta que s’associï per dins, laterals a menys altura quan el múscul s’imposa... Les diferències s’accentuen en els rols defensius. El nou tècnic blanc-i-vermell sembla tenir prohibida la marca zonal perquè entén que quedarien rivals lliures entre línies amb arguments per fer mal. Això implica inculcar als extrems la idea de perseguir el seu oponent fins a la pròpia àrea, fet que repercuteix en tasques ofensives, quan es necessita frescor per ser precís. El treball sense pilota és exigent, però sempre des de l’ordre col·lectiu.

Trobar l'equilibri just entre l’atac i la defensa serà determinant per al Girona 2018-19, un conjunt que pressionarà molt amunt, que espera tenir la pilota ben lluny de la pròpia porteria i que voldrà ser creatiu en els últims metres, mentre que Eusebio farà malabars buscant la fórmula exacta perquè Montilivi no perdi el seu somriure.