FUTBOL

Els canvis de guió d'una Champions per recordar

Les gestes dels 'reds' i els 'spurs' i les proeses de l'Ajax escriuen un torneig ple de sorpreses

Quan més s’estava parlant de la Superlliga europea, més s’ha entestat la Champions a fer-nos creure que el format actual és una mina. Les gestes del Liverpool i el Tottenham en els partits de tornada de les seves respectives eliminatòries de semifinals, en què van aconseguir eliminar contra tot pronòstic el Barça i la revelació de la temporada –l’Ajax– respectivament, no han sigut res més que la punta de l’iceberg d’una edició plena de girs de guió i emocions diverses. 

L’últim episodi, amb remuntades èpiques que han erigit dos suplents com Divock Origi i Lucas Moura com els herois dels seus equips i han posat de manifest la bona feina de Jürgen Klopp i Mauricio Pochettino com a líders de dos grans projectes amb una filosofia clara, poden fer pensar que potser som davant la millor Lliga de Campions de tots els temps. I amb el Tottenham interpretant un dels papers principals d’aquesta posada en escena. Els 'spurs', flamants finalistes per primer cop a la seva història, s’han vist amb l’aigua al coll en molts moments d’aquest torneig continental. A la fase de grups, un gol precisament de Lucas Moura al Camp Nou en els últims compassos del partit els va donar un punt que els va permetre classificar-se 'in extremis' per als vuitens de final. Si no hagués sigut així, els homes entrenats pel tècnic argentí haurien cedit la seva plaça a l’Inter de Milà i la història hauria sigut molt diferent.

A quarts de final van protagonitzar la segona escena èpica del seu camí cap al Wanda eliminant a l’Etihad Stadium a tot un Manchester City. Sembla difícil trobar un partit amb més intercanvi d’emocions que el que els va enfrontar al conjunt dirigit per Pep Guardiola, en què havien de remuntar l’1-0 en contra que portaven del nou White Hart Lane. L'intercanvi de cops va portar l’eliminatòria oberta fins al temps afegit, quan Sterling va encarnar el nou 'Iniestazo' enviant la pilota al fons de la porteria, cosa que va fer córrer per la banda un Guardiola totalment embogit. Però el VAR, una altra de les novetats d’aquesta edició de la Champions, va decretar fora de joc d’Agüero en l’acció prèvia i va donar el pas a les semifinals als londinencs.

Un final semblant al que es va viure aquest dimecres a Amsterdam, amb un gol de Lucas Moura al 95’ que els classificava per a la gran final i deixava amb un pam de nas l’Ajax, un equip jove i valent que havia assaborit la final durant gairebé tota l’eliminatòria però a qui un nou final imprevisible va deixar amb la mel als llavis. L’equip de Ten Hag, que va començar el seu camí al juliol disputant la prèvia, ha sigut la gran sorpresa de la competició. La seva llegenda es va començar a escriure, sobretot a partir de vuitens de final, quan, després de perdre per 1-2 a casa contra el Reial Madrid de Solari, van conquerir el Bernabéu amb un contundent 1-4 amb gols de Ziyech, Neres, Tadic i Schöne, que van posar fi a l’hegemonia blanca a Europa.

Trencant qualsevol favoritisme, els holandesos van deixar una altra exhibició per a la història a Torí, on tornaven a estar obligats a guanyar després de l’1-1 al Johan Cruyff Arena contra el Juventus. Lluny d’arronsar-se, van capgirar el gol inicial de Ronaldo per certificar el pas a les semifinals 22 anys després, amb gols de dos jugadors que s’han descobert al món com Van de Beek i De Ligt (1-2). Els ‘bianconeros’, prèviament, havien fet despertar l’Atlètic de Madrid del somni de jugar la final a casa amb un 'hat trick' del mateix Cristiano a vuitens.

L’altra gran gesta de vuitens la va encapçalar el nou Manchester United de Solskjaer, que es presentava al Parc dels Prínceps de París per remuntar el 0-2 en contra d’Old Trafford amb 10 baixes importants. Els gols de Lukaku van posar per davant els ‘red devils’ dues vegades, però no va ser fins a l’últim minut de partit que un penal transformat per Rashford va possibilitar el pas a la següent ronda. Una ronda en què el Barça els va apartar amb contundència del somni europeu. La mateixa moneda que van rebre els blaugranes a Liverpool, que, sense Firmino ni Salah, van remuntar un 3-0 en contra del partit d’anada al Camp Nou. Un duel que a Liverpool es pregunten si és el millor partit que s’ha disputat mai a Anfield i que a Barcelona s’ha viscut com un dels pitjors ridículs europeus de l’entitat. Si els partits tinguessin guionista, seria difícil reescriure-ho millor.

Més continguts de