La passió per anar a Europa té una cita a Montilivi

GironaAmb tot per decidir, el Girona té una oportunitat d’or per continuar creient en la gesta europea. Conjurats el vestidor i l’entorn davant el que tothom sent com una d’aquelles nits màgiques que val la pena viure, els gironins encara no han dit l’última paraula. Ni el 5-0 encaixat a Anoeta rebaixa les aspiracions d’un conjunt que s’ha fet valer al llarg d’un curs històric, en què ha trencat tots els propòsits imaginables plantant-se a només tres punts de l’Europa League quan falten set jornades per disputar-se. El Betis, cinquè a cinc punts, sap que sortir victoriós probablement significa eliminar un rival per la posició que actualment ocupa. Montilivi (21 h, GOL) els esperarà pràcticament ple, desitjant que el seu suport suposi una vida extra per a un Girona que s’agafa a la identitat per intentar capgirar les tres jornades que acumula sense vèncer. “Hem demostrat que ens aixequem després de cada cop rebut, confiem en la nostra feina. A casa portem una bona dinàmica i el caliu de la gent és molt important. Entre tots donarem el màxim per intentar guanyar: és el moment de demostrar quina classe d’equip som”, exigia Pablo Machín, en la millor declaració d’intencions possible de qui sap que navegarà en el seu hàbitat més satisfactori, com testifiquen les sis victòries i l’empat viscut en els últims set partits a Montilivi. Per trobar l'última derrota a casa, cal remuntar-se al 4 de desembre, en el 2-3 contra l’Alabès. “Vull veure el Girona recognoscible que tothom coneix i tornar a assaborir la victòria. Si les finals són boniques de jugar, afrontem el partit com si ho fos. El Betis és un rival immens, són més rics que a principi de temporada. Només espero que si ens guanyen sigui perquè ho han fet més bé”.

La derrota contra la Reial Societat continua molt present al vestidor, i pel cap dels jugadors no hi passa res més que no sigui una victòria que la faci oblidar. “Hem competit d’una manera que ara sembla que una derrota faci més mal del compte. Les derrotes són part del futbol, poden arribar. El que hem d’intentar és que la manera de perdre sigui diferent, tornar a la nostra competitivitat habitual”. Machín, que només té les baixes de Carles Planas i Michael Olunga –aquesta setmana se li ha practicat una revisió i la ruptura encara no està tancada–, rumia si és necessari retocar algunes peces del seu onze inicial, tenint en compte que afronten tres partits (Betis, Alabès i Espanyol) en 10 dies. “Sé per què faig les coses, que cadascú interpreti el que vulgui. Pot semblar que s’assenyala algú amb els canvis, però no és així. El Girona és un equip, tothom guanya i perd al mateix temps. Si demà hi ha retocs, no s’ha de buscar culpables”. El tècnic sorià, que ha dit que no ha mantingut cap conversa amb els seus representats sobre el seu futur, s’ha referit a la renovació recent de Portu fins al 2022. “S’ho ha guanyat, el club aposta per la gent que l’ha fet gran. Es mereix el reconeixement i s’ha de valorar que, sense tenir la necessitat, hagi ensenyat el seu compromís. Intueixo que la clàusula ha pujat i, si arriba una gran oferta, el Girona estarà més protegit que abans”.

Bons precedents i Sergio León

Liderats per Quique Setién, que compleix el seu partit 100 a Primera Divisió, el Betis arriba a Montilivi disposat a allargar el seu idil·li amb l’estadi gironí, que l’ha vist guanyar en les tres vegades que l’ha visitat (0-2, 0-1 i 1-3) durant l’última dècada. Els reforços del mercat d’hivern han esperonat un col·lectiu que acumula quatre triomfs consecutius i que té en Sergio León el cap visible del seu bon moment: el cordovès ha vist porteria en els dos últims partits i suma 11 gols a la Lliga. Fins ara aquest 2018 només el Madrid iguala els seus registres a domicili, amb cinc victòries. “Tenim l’estat d’ànim molt elevat però hem de ser humils, ens costarà molt i sabem que patirem d’aquí al final. Esperem ser capaços de traslladar l’entusiasme al terreny de joc i que no tinguem vertigen”, afirmava aquesta setmana el càntabre, que no podrà comptar amb el porter Adán, baixa per al que queda de curs, ni amb Jordi Amat, sancionat. Amb el record del tram final boig del partit de la primera volta –Portu va fer l’1-2 al minut 93 i Tello empatava al 94 i certificava el 2-2 final–, l’alt voltatge està assegurat entre dos equips àvids de protagonisme i amb el desig europeu entre cella i cella. Qui li hauria dit al Girona no fa gaire que viuria nits com aquesta.