FUTBOL

El pitjor Madrid del segle

Pot ser el segon curs amb més derrotes de la seva història i amb el marge més ampli respecte al Barça

El focus de la jornada de Lliga d’aquest cap de setmana estava posat en veure com el Barça cicatritzaria la ferida que li va obrir el Liverpool de Klopp a Anfield, en veure com reaccionava el Girona davant l’amenaça del descens i en com evolucionaven les places europees. Un centre d’atenció que va amagar una nova derrota del Reial Madrid, l’onzena de la Lliga i la dissetena de la temporada. Els blancs, que venien d’aconseguir tres Champions seguides, estan entestats en seguir batent rècords. Però en aquest cas negatius, perquè estan registrant els pitjors números de les últimes dues dècades, copiant els de la temporada 1998-1999 i presentant candidatura a ser el pitjor Madrid del segle XXI.

L’enfonsament de l’equip de Zinedine Zidane al camp de la Reial Societat (3-1) va ser la constatació que el francès no ha pogut parar l’hemorràgia que ha patit el conjunt blanc durant tot el curs. Sense res en joc des del mes de març, Zizou reapareixia en escena per ser el salvador de la causa, retornar la tranquil·litat a l’entorn blanc i recuperar les bones sensacions de cara la temporada que ve. Però el francès no ha sigut capaç de capgirar la situació. No s’ha vist ni un indici de millora en el joc del seu equip ni en l’actitud d’uns jugadors que no guanyen fora del Bernabéu des del 10 de març, encara amb Solari. "Nosaltres sabem que hem de guanyar tots els partits. Sabem que hem de millorar, no només a fora, sinó també a casa", valorava Casemiro després de la desfeta a Anoeta, que considera que les derrotes s’acumulin fora de casa només és una "coincidència".

Han sigut dos mesos d’angoixa en què no han sigut capaços de guanyar en camps com el de Leganés, Getafe, València, Vallecas i Sant Sebastià. En els dos primers van aguantar l’envestida i van endur-se un empat de mínims. Però amb el temps, sense ànima, sense caràcter i sense futbol, els blancs s’han acabat de desinflar i acumulen tres derrotes seguides fora del seu estadi, i han deixat el seu caseller amb 44 gols en contra, uns comptes que podrien ser pitjors si la Reial Societat, per exemple, no hagués fallat un penal i no hagués topat dues vegades amb el pal.

Una distància mai vista

En qualsevol cas, són uns números impropis d’un equip que hauria d’haver aspirat al títol. Un títol que s’ha endut novament el Barça, que mira pel retrovisor els blancs a 18 punts de distància i amb 25 gols més al seu favor. Un marge que si el Barça fa els deures al camp de l’Eibar aquest diumenge (16.15 h) serà la renda més àmplia que s’ha viscut mai respecte als blancs, situada fins ara en 17 punts les temporades 1984-85 i 2017-18. I per si això no fos un cop prou dur, el seu rival ciutadà, l’Atlètic de Madrid, li ha arrabassat la segona posició.

Una sagnia que no para perquè aquesta última jornada de Lliga, si els blancs perden davant el Betis, igualarien amb 18 derrotes la segona pitjor temporada en tota la seva història –la temporada 94-95– i es quedarien a només una de les 19 de la 84-85, la pitjor dada dels 117 anys d’història del club. A una jornada per al final, suma 68 punts, dos punts més que la seva pitjor puntuació des de la 2001-02, quan van tancar la paradeta amb 66 punts, la pitjor xifra blanca del segle fins ara. La diferència va ser, però, que aquell any van alçar la novena Copa d’Europa, un títol que, com ha passat recentment, ho va tapar tot.

En aquesta última jornada, tothom s’ensuma que molts jugadors s’acomiadaran. La temporada ha deixat assenyalats jugadors com Isco, Marcelo, Asensio, Kroos i, fins i tot, el fitxatge mediàtic de l’estiu, Courtois. Un comiat d’un estadi que s’ha anat buidant veient el poc retorn que li oferien el seus jugadors. Només 21 triomfs en 37 partits de Lliga, amb 11 derrotes i 5 empats, i un pèssim pas per la Copa, la Champions i –encara que fos a Estònia– per la Supercopa d’Europa, l’inici de tot.

Tal com va reconèixer el tècnic blanc, l’únic aspecte positiu a què es pot agafar ara mateix el club presidit per Florentino Pérez, l’artífex del projecte, que sembla tenir immunitat absoluta, és que –per fi– només queda un partit per acabar una temporada per oblidar.

Més continguts de