Un gol als deu segons de l'inici de partit: la via supersònica de l'Espanyol per ser campió (1-4)
L'Espanyol sentencia la Ponferradina amb dues dianes en set minuts i es queda a quatre punts de guanyar l'Smartbank
“Salteu amb tot per sobre de tot! Hup-la! / Hup-la, hup-la, hup-la!”. Álvaro de Campos era l’heterònim (nom i personalitat fictícia) del poeta Fernando Pessoa que retratava en versos com aquests el ritme trepidant de la Lisboa industrial dels anys 10. Toc, toc, toc, toc, toc, pum, gol, deu segons, sis tocs de pilota des del servei inicial de Melendo, que mira endavant, Vargas condueix, obre a la banda esquerra on Pedrosa centra de seguida i, pam, Dimata inaugura el marcador amb el gol més ràpid de la història del club en un partit que va acabar amb golejada.
Així, i amb un altre gol de penal de Puado set minuts després, ahir a la nit l’Espanyol es va posar el vestit del seu personatge més fulgurant i va ser una piconadora, com una fàbrica en cadena que amb necessita quatre punts en les dues jornades que falten per guanyar el títol si el Mallorca venç els seus tres partits. En té d’altres, de personalitats, com Pessoa, que en tenia el contemplatiu Alberto Caeiro. Com contemplatiu va ser l’Espanyol que la setmana passada va perdre 2-0 contra el Cartagena i deixava dubtes de si realment volia guanyar la Lliga de Segona o es relaxava ja conformat amb l’ascens.
Ni parlar-ne, d’això, va dir ahir amb dos gols en el primer crit del partit, que va dominar en tot moment (malgrat el gol dels locals al minut 59), i va deixar molt bones notícies per a l’equip de cara a la temporada vinent a Primera: que Dimata a més de sacrifici pot tenir gol (en va fer un més de cap al 54 i va fer l’assistència del quart), i que Darder pot ser un organitzador magnètic i excel·lent, d’aquells que tots els companys busquen per iniciar els atacs, que Vargas es deixa la pell, desborda i assisteix des de la banda, amb el cabell pintat de blau mostrant compromís, per molt que hagi estat suplent tota la temporada...I unes quantes més que dependran en part de si l'Espanyol decideix l'any que ve seguir amb el seu heterònim endollat, hup-la, hup-la, toc, toc, toc, pum!
