Un projecte il·lusionant de noies il·lusionades

GironaLes paraules, si volen adquirir valor, han d’anar acompanyades de fets. I el Girona, immers en un creixement considerable els darrers temps, proclamava la necessitat d’impulsar un projecte engrescador que anés més enllà de l’arribada a l’elit de l’equip masculí. En boca del seu president, Delfí Geli, la presència d’un equip sènior femení era un dels reptes pendents a construir. Un repte que, amb el pas dels mesos, s’ha transformat en una contundent realitat que aquest dissabte, a Ripoll (15.30 h), viurà els primers passos.

“Quan ens ho van proposar no vam dubtar ni un segon”, asseguren Anna Busquets (Arbúcies, 1992) i Mar Vergés (Palafrugell, 1995), dues de les capitanes d’un Girona il·lusionant. “En molts clubs no hi ha recursos però aquí és diferent: hi ha compromís i els continguts que rebem són molt productius”, explica l’Anna. “El Girona és un club de renom i amb uns valors al darrere molt importants”, afegeix la Mar. Elles saben millor que ningú tot el que comporta moure’s des de l’anonimat i el sacrifici. “A casa van voler portar-me a patinatge, però no hi vaig durar ni un dia -riu-. En tota la meva etapa de formació he estat rodejada de nois”, exposa la primera, a tall del que ha viscut la seva companya, sempre capacitada per trobar la millor solució. “He sigut molt tossuda, jugar amb nois m’ha servit per potenciar l’enginy. Era l’única manera de contrarestar les diferències físiques”.

Aconseguir resultats és l’objectiu principal de l’equip dirigit per Gerard Garrós i Marc Quer, que segueixen la metodologia implantada per Santi Pou que tants bons registres ha donat en el futbol base dels blanc-i-vermells. “Gairebé et puc dir que he après més en un mes i mig que en tota la meva trajectòria. Primer t’entra una mica de vertigen amb tanta informació, però un cop ho traslladem al terreny de joc ens fa sentir útils a totes. Parlem el mateix idioma i això consolida la nostra importància perquè si una peça falla, la resta se’n ressent”, comenta l’Anna, que coincideix amb la Mar a l’hora de prioritzar que tan important és el perquè com el com. “S’està treballant amb esforç per obtenir bons fruits. Tenim els conceptes ben especificats i tothom sap quin moviment ha de realitzar en cada instant”. “Això també ens ajuda a confiar les unes en les altres”, sentencien.

“El sentiment marca la diferència”

A falta de recursos millors -tenen un espai assegurat a la futura ciutat esportiva-, disputen els seus partits a Torres de Palau i s’entrenen a Vila-roja. Aquest és un dels principals maldecaps del quadre tècnic. De les 18 jugadores de la plantilla, tan sols dues són de Girona, cosa que les obliga a realitzar un esforç suplementari. “Ens uneixen les dificultats que hem anat sortejant per poder fer el que més ens agrada, totes les que som aquí és perquè volem ser-hi”. D’edats diverses -hi ha més de 20 anys de diferència entre la jugadora més experimentada i la més novella-, destaquen la cohesió d’un grup unit per un objectiu comú: pujar el màxim nombre de graons possibles començant des de baix de tot, a la segona catalana. “El sentiment amb què competim marca la diferència, esforçar-nos juntes per aconseguir el mateix ens fa congeniar a la perfecció”, defensa la Mar.

El nou Girona femení es posa en marxa amb noies que vestien les samarretes de clubs com el Mont-ras, el Vic Riuprimer, el Breda i l’Estartit no fa gaire, noies que ara inspiraran les jugadores de les categories inferiors. “Hem de cuidar tots els aspectes. Tenim la intenció de fer les coses de la millor manera possible perquè tothom se’n senti orgullós”, conclouen poc abans d’un partit que ha de simbolitzar un nou pas endavant per al futbol gironí.