Un punt de partida a Primera per a l'Espanyol (1-1)

L'empat és el resultat més relatiu del futbol. Un empat, a diferència d'una victòria o una derrota, no s'entén sense les seves circumstàncies, no té estat d'ànim, ni gust, ni color, si no saps on és l'equip que el protagonitza. Per a l'Espanyol, que seguirà líder i mantindrà una distància de 10 punts amb el tercer, l'Almeria, l'empat a un amb aquest mateix equip té un gust quasi de Primera, quasi de glòria, perquè segueix sent molt difícil que, amb 21 punts en joc, un equip que no perd des del 31 de gener punxi en quatre dels set partits que queden, condició indispensable perquè no pugi directament a Primera. A més, però, hauria d'anar acompanyada de resultats excel·lents dels seus competidors.

Si una victòria ja els permetia obrir les portes de la festa i començar a posar la música, l'empat els permet anar buscant DJ i preguntant als seus si prefereixen rock o reggaeton, taronjada o cola, que els esportistes no beuen alcohol. RDT, assistent del gol espanyolista, va arribar a tenir les claus del pis on s'havia de celebrar la gresca, però Makaridze, un georgià de 1,94 amb el cap rapat que respon bé als estereotips associats a aquests trossos d'home, va fer de segurata aturant-lo a la porta en dues ocasions. Primer, amb un penal ben llançat, ajustat a la seva dreta, que va atrapar amb una gran estirada. Tercer penal fallat seguit pel segon màxim golejador de la competició. I després, amb uns grans reflexos, a dos minuts del final, aturant una pentinada de cap del mateix davanter blanc-i-blau que anava directa a l'escaire.

Entremig, l'Espanyol s'havia apoderat del partit després d'una primera part discreta dels dos equips i malgrat que havia estat l'Almeria qui havia obert el marcador amb una bona rematada de Sadiq en l'únic moment en tot el partit en què l'Espanyol va badar una mica en els seus ferris marcatges, si és que es pot dir tenint en compte l'elèctrica arrencada del davanter de l'Almeria. L'Espanyol va necessitar encaixar aquest gol per perdre la por, i una passada al buit de Darder a un RDT que s'havia desplaçat a la banda lliure de marca va acabar amb l'estrella blanc-i-blava regatejant a l'àrea i posant una passada de la mort, picada, perquè Dimata fes l'empat. L'Espanyol va créixer i créixer arran d'això, però no va arribar a ser tan gran com el porter del rival.

Durant la primera part, els dos equips es van limitar a presentar-se els seus respectes. L'Almeria va començar amb ganes de tenir el control del partit, i una primer advertència al minut 5 demostrava el perill per la banda esquerra d'Akieme, un lateral format al planter del Barça que als seus 23 anys ja crida a les portes de Primera. Li va arribar una gran passada llarga de Morlanes, cervell de l'Almeria al qual l'Espanyol va pressionar però no sempre amb èxit, i la seva centrada la va rematar contra el cos de Cabrera Aketxe, molt actiu durant tota la primera part. Una altra rematada de cap, tova i centrada, del mateix Akieme va acabar a les mans de Diego López. L'avorriment de la primera meitat es va trencar a la segona i l'empat, que és bo per a l'Espanyol, tampoc és dolent per a l'Almeria.