GIRONA FC
Esports Futbol 27/08/2018

La rauxa del Girona no té premi (1-4)

Dos penals clars i innocents van condemnar els gironins, superats per la contundència del Madrid

Jordi Bofill
3 min
Marc Muniesa fa caure Garteh Bale

MontiliviVa posar tota la carn a la graella, dominant, avançant-se i agradant-se durant molts minuts. Però ahir no era el dia. El Girona, tot i tenir una bona imatge contra el Madrid, va ser incapaç d’acabar la nit amb un somriure, i va sumar la primera derrota de l’era Eusebio (1-4) just el dia en què feia un any que havia guanyat per primera vegada a Primera. El gol de Borja, que feia presagiar el millor, va ser capgirat gràcies a dos penals tan clars com decisius. La velocitat de Bale va fer la resta.

Amb aquell punt de temeritat necessari per convertir una nit qualsevol en una nit inoblidable, els blanc-i-vermells es van plantar al terreny de joc disposats a recordar que podien repetir la gesta del curs passat. Si alguna cosa ha caracteritzat el Girona en aquest cicle que sembla etern és creure en ells mateixos com a principal i únic manament. On no arriben les forces arriba –i amb escreix– l’actitud. També la d’una afició que va registrar un nou rècord d’afluència gràcies als 13.889 espectadors –que es van fer un fart de cantar contra Tebas i exigint que el Girona no marxi a jugar als Estats Units–, als quals és inevitable veure feliços. Perquè sempre tenen un motiu, pertànyer al reduït grup d’escollits a l’elit és prou regal per no desaprofitar-ho, vivint els 90 minuts amb una intensitat que va fer possible que el Madrid reculés, sent infidel a la llibreta de Lopetegui, la que demana espantar sota un domini aclaparador i fins i tot t’impedeix respirar.

De tenir la pilota, però, ja la va tenir, el Madrid. Especialment als primers minuts, en què va veure com el col·legiat va anul·lar un gol a Benzema per fora de joc. El Girona, que va optar per situar més múscul al mig del camp amb l’entrada de Pere Pons i va reservar Stuani, esperava el seu torn, rialler. Mentre Portu feia de les seves a la banda dreta, portant de corcoll tot aquell que li sortís al davant, Eusebio sentia que es coïa alguna cosa important. Passejava per l’àrea tècnica, amb les mans a la butxaca, rumiant si amb l’actitud també n'hi hauria prou contra el Madrid. Durant molts minuts semblava que sí; de fet, del caràcter va sortir el gol. Una jugada de Portu va deixar amb opció de xut Lozano, que va veure com la pilota sortia refusada al punt de penal, un negoci que els blancs haurien d’haver evitat perquè Borja García, venint des del darrere i amb una sang freda que va glaçar l’estadi, va petonejar el fons de la xarxa, de manera que va assolir un èxit momentani que a Girona ja recordaven haver sentit.

Impotència

Amb l’1-0, els gironins no van voler sentir a parlar de possibles passos enrere. Esperonats per l’entrega d’un públic a mil revolucions, el segon va estar sempre més a prop que l’empat. Entre el murcià, Lozano i Pere Pons van fregar la sentència en uns minuts trepidants i que van servir per ensenyar la versió més humana d’un Madrid que només sembla sentir-se a gust quan té l’aigua al coll. Des de la supervivència, van redreçar el rumb, ajudats pel guant de Kroos i l’omnipresència d’Asensio, a qui Muniesa va fer un penal pràcticament sense voler però que tenia les mateixes conseqüències que si s’hagués comès expressament: revifar un Madrid que va empatar gràcies a Sergio Ramos.

Si el penal havia condemnat la rauxa i la mentalitat del Girona durant el primer temps, una acció ingènua de Pere Pons amb Asensio va acabar amb una nova infracció més que evitable que Benzema va segellar amb l’1-2. Si fa un any eren els gironins els que remuntaven el marcador, ahir va ser el conjunt blanc, sense angoixes amb el vent favorable. Ni la presència de Stuani va fer trontollar un resultat que Bale va convertir en enganyós, superant amb facilitat Muniesa i aprofitant una assistència a l’espai d’aquelles que només Isco pot inventar, per posar un món de distància entre els dos equips que va ampliar Benzema al tram final.

stats