GIRONA FC

El repte de continuar-hi creient

El Girona i l'Eibar s’enfronten a Montilivi amb la necessitat de guanyar per arribar a Europa

El Girona intenta estirar les seves opcions europees fins a l'últim instant. Després d’enlluernar durant els 35 primers capítols del campionat, arriba al tram final amb la moral pels núvols. Sense pressió i amb el somriure de qui sap que ha fet les coses molt bé. Ambiciós per naturalesa, somia a escalar un cim més. Desitja fer el que cap equip nouvingut a Primera ha fet: jugar a Europa en el seu debut. Tot i la desacceleració numèrica en les últimes setmanes, en què ha sumat 5 dels 21 punts possibles, i no dependre d'ell mateix, la visita de l’Eibar (13 h, BeIN LaLiga) és clau si volen continuar-hi creient. “Hem de guanyar, tornar a gaudir de la sensació de victòria. Oblidem-nos dels partits que falten, només importa avui”, resumeix Pablo Machín, que fa una crida a Montilivi perquè tothom segueixi endollat: “Necessitem l’afició com mai, volem que estigui al nostre costat i ens doni suport. No tinc cap queixa de l’equip: si juguem com sabem fer-ho, tenim moltes possibilitats de sumar els tres punts. Volem generar ocasions i competir bé, si ho fem estarem més a prop de vèncer. Que ningú dubti que lluitarem”. Els blanc-i-vermells, que no podran comptar amb Maffeo per sanció i tenen Borja García amb molèsties, es mantenen a un punt de la setena posició, tot i que el Sevilla encara té pendent el partit contra el Madrid. Si volen fer de l’Europa League una realitat, hauran de sumar un punt més que el Getafe, amb qui tenen el 'goal average' guanyat, i el Sevilla, amb qui el tenen perdut. “Si encara tenim opcions, és que hem fet un coixí prou gran. Veus els equips que tenim al davant i fan por, però és que els de darrere també. Hauríem de pensar dues vegades si això que vivim és real”, afegeix.

El tècnic del Girona, habituat a uns finals de temporada impecables, desconeix el perquè l’equip no ha sumat tants punts les últimes jornades: “Estem acostumats a lluitar per un objectiu clar. Abans per l’ascens i ara per aconseguir una fita de la qual molt pocs futbolistes de la plantilla poden presumir. No estàvem cridats a ser una plantilla que lluités per ser a dalt. Potser hem abaixat una mica el llistó, però també hem de reconèixer que en alguns partits hem merescut més del que hem tingut”.

L’Eibar també ha patit una davallada considerable, despenjant-se en el frec a frec que ha mantingut durant la major part del curs amb els conjunts de la zona alta. Els guipuscoans només han aconseguit una victòria en els últims nou partits i arriben amb les baixes d’homes molt importants en l’esquema de Mendilibar –que ha renovat fa poc–: Arbilla, Sergi Enrich, Fran Rico i Ander Capa. Machín, però, no se’n refia. “No podem dir que siguin irregulars. Viuen on es pressuposa que ho farien, són feliços amb el que fan. Juguen amb intensitat i ens obligaran a estar al màxim nivell. Valoro que, quan parlàvem de miralls, ho fèiem d’un equip que avui està per sota de nosaltres”.

El jugador número 12

Si l’Eibar guanya i els rivals continuen punxant, encara tindran esperances d’escalar llocs en la classificació. Això implica retrobar-se amb el gol: n’han fet un en 6 partits. “Ens està costant molt, ja s’ha vist. O guanyem 1-0, o perdem 0-1, o empatem a 0. En general, els equips comencem a anar justets de forces, qui colpegi primer tindrà molt de guanyat –assegura Mendilibar, que no perd la il·lusió–. Sabem que el Girona dona força importància al partit, però nosaltres no volem ser menys. Aconseguir un bon resultat ens ofereix la possibilitat de veure què pot passar en les dues últimes dates. Com a mínim, no volem baixar de mitja taula”.

L’estadi es tornarà a omplir amb la intenció de retornar tota la felicitat viscuda en un any inoblidable, en què ha sigut el jugador número 12. Han passat 57 dies des de l'última victòria del Girona al seu costat, aquell llunyà 9 de març contra el Deportivo. En aquest període, han acumulat tres partits sense guanyar a casa, igualant la pitjor ratxa viscuda a l’inici de curs. Tot i viure instal·lats en un permanent estat d’èxtasi pel simple fet de competir contra els millors, són massa dies sense triomf a Montilivi. S’han acostumat a guanyar i volen continuar fent-ho. Amb la innocència d’aquell nen que creu que tot és possible, senten que Europa podria estar molt a prop.

Etiquetes

Més continguts de