27/04/2022

Rubi i Geri: dos cracs

2 min
Gerard Piqué

BarcelonaNo s’han d’escoltar converses privades. I, encara menys, converses privades obtingudes de manera il·lícita. Però un cop les has sentit, no pots fer com si no ho haguessis fet. Com ens recorda sovint Javier Marías, les orelles no tenen parpelles per deixar de sentir-hi. I la temptació de prémer el play és tan gran que costa molt no caure-hi. Un cop fet, potser te’n penedeixes –hauries preferit no saber-ho– però ja és tard. També és cert que la majoria dels cops l’únic que fan és confirmar intuïcions: que Florentino Pérez és arrogant i menysprea els seus futbolistes, que a David Madí li agrada transmetre la imatge del totpoderós que manega els fils dels negocis nacionalistes o que molts polítics se’n riuen del feminisme i de les seves quotes tot mencionant la mida dels pits de les candidates.

Les converses que tots (confesseu!) hem escoltat entre Luis Rubiales i Gerard Piqué són molt típiques entre una mena d’homes. Homes que parlen de guanyar molts diners sense vergonya (“les sacamos dos palos más!”), que s’elogien amb un to òbviament fals (“hola, crac!”) a la manera dels qui quan t’acaben de conèixer et diuen “¡campeón!”, dels qui s’abracen com si fossin amics des dels dos anys, dels qui es creuen els més llestos del món pel fet de no tenir escrúpols, dels qui salpebren les converses amb paraulotes en nom de la naturalitat. Dels qui mantenen fins a l’esgotament aquell "tío" tan adolescent.

Guanyar comissions milionàries potser no és il·legal. Però és immoral. I no es pot seguir sent el gendre de Catalunya fent pràctiques immorals. Especialment, si això significa portar uns partits de futbol a un país en què no es respecten els drets humans més bàsics. Però no hi ha debat racional possible: tot és un etern i absurd Barça-Madrid. Amb això, el futbol es torna més pobre i immoral, els dos grans més rics, el periodisme menys crític i el país més petit. Potser hauríem de començar a triar millor els nostres herois. Un primer pas seria buscar-los fora del món del futbol.

Gerard Piqué és un gran futbolista. Més intel·ligent que la mitjana (no és difícil). Però no un superdotat: més aviat un espavilat de bon bressol. Amb un gran avantatge: qualsevol crítica que se li faci passa al catàleg de l’antibarcelonisme i, per extensió, de l’anticatalanisme. Curiós, perquè la millor mostra de l’espanyolisme més ranci i caspós són les converses entre Rubi i Geri. Dos cracs, dos "campeones".

stats