FUTBOL

Els saudites que paguen diners per entrenar-se a Primera

Fahad Al-Muwallad, primer saudita en debutar a la Lliga

Turki al-Xeikh, el responsable de l’Autoritat General d’Esports (GSA) saudita, informava a les xarxes socials el darrer abril que un dels davanters internacionals de la selecció, Mohammad al-Sahlawi, s’incorporaria a la disciplina del Manchester United. Però el davanter de 31 anys, estrella de l’Al-Nassr de Riad, no tindrà fitxa amb l’equip de José Mourinho. “És un acord per permetre que Al-Sahlawi s’hi entreni tres setmanes, que Déu sigui amb ell”.

“Segurament és més sincer aquest acord, perquè es diu obertament que es tracta de fer entrenar bons jugadors a Europa, que no dir que jugaran en una gran lliga, com va passar a Espanya”, afirma el periodista dels Emirats Àrabs Units Wael Jabir, que ha seguit de prop les tàctiques del futbol de l’Aràbia Saudita per intentar millorar el nivell dels seus jugadors abans del Mundial d’aquest estiu, on participarà la selecció entrenada per l’exjugador del Barça Juan Antonio Pizzi. Al gener, quan faltaven pocs dies per al tancament del mercat de fitxatges, es va fer una roda de premsa a Riad, capital del regne de l’Aràbia Saudita, on es van donar a conèixer els noms de nou jugadors que arribaven al futbol espanyol en virtut d’un acord subscrit per la Lliga amb el govern i la federació d’aquell país, un acord que s’acaba aquest juny, just abans del Mundial.

Però després de gairebé cinc mesos, cap dels nou futbolistes encara no havia debutat a Primera o Segona Divisió. Finalment ho ha fet Fahad Al-Muwallad amb el Llevant, als 80 minuts d'un partit sentenciat.  “Són bons jugadors, però a molts els falta nivell per al futbol espanyol”, admet Jabir. “El model del negoci no ha ajudat gaire els futbolistes. És cert que es tracta de trobar vies perquè els clubs obtinguin un benefici econòmic, però sembla que els jugadors siguin d’un nivell de regional tot i que alguns d’ells són uns dels millors jugadors asiàtics, caldria entendre-ho. No és fàcil per a ells arribar a meitat de temporada, havent sortit per primer cop a l’estranger. I més a la lliga que mana a Europa”, defensa Raúl Caneda, tècnic gallec que ha estat algunes temporades entrenant a l’Aràbia Saudita.

“És un país boig pel futbol, amb estadis amb 60.000 persones. La selecció té molta pressió i ara, de mica en mica, veuen que cal obrir-se, portant tècnics de fora i permetent que els jugadors se’n vagin a l’estranger, cosa que gairebé mai havia passat. És una societat tancada, així que aquesta iniciativa implica un canvi, tot i que costi trobar el model”, afegeix. “No tot es pot comprar amb diners, com a vegades es pensa. Pots comprar una plaça però no la voluntat dels tècnics”, afegeix Wael Jabir. “La veritat és que no el coneixia i no jugarà gaire, tinc clar el projecte”, va admetre amb sinceritat Asier Garitano, tècnic del Leganés, quan li van preguntar pel jugador que arribava al club madrileny.

Tres suplents a Primera

Set clubs van acceptar la proposta de la Lliga de Futbol Professional (LFP) d’acceptar formar part d’aquesta iniciativa que cap equip català va valorar. “Es tractava sobretot de poder millorar la imatge en un nou mercat i guanyar diners amb l’arribada de patrocinadors, però a escala esportiva no ens va semblar una bona idea”, diuen des d’un dels clubs catalans que hauria pogut acceptar rebre un jugador saudita. Al final, els clubs que van acceptar jugadors van ser el Llevant, el Vila-real i el Leganés, de Primera Divisió, així com el Numància, el Rayo Vallecano, el Valladolid i l’Sporting de Segona. “Els jugadors que han arribat a Primera són grans estrelles locals, i els de Segona són joves amb futur”, explica Caneda. En concret, van arribar el davanter Fahad al-Muwallad (Llevant), l’extrem Salem Dawsari (Vila-real) i el migcampista ofensiu Yahia al-Xehri (Leganés), tots amb opcions de ser al Mundial de Rússia.

Alí al-Namer, el jugador cedit al Numància, sembla que és el que s’ha adaptat millor: va jugar tota la segona part d’un amistós contra el Burgos i es va convertir així en el primer a entrar en una convocatòria. Com els passa als altres saudites, sol anar amunt i avall amb un traductor que no paga el club. Els sous dels traductors es paguen des de l’Aràbia Saudita. “Els clubs no paguen ni un sol euro, tot està pagat”, expliquen des d’un club de Primera. Els tres equips de Primera, Llevant, Vila-real i Leganés, a més del Rayo Vallecano, ja han signat de passada un acord amb la marca de telefonia saudita Jawwy que deixarà uns tres milions d’euros a cada club en ingressos.

Aquest acord va ser molt criticat per associacions com l’AFE, l’associació de futbolistes professionals espanyols. Segons el seu president, David Aganzo, “es prioritza l’aspecte econòmic sobre l’esportiu, anteposant el negoci a la promoció dels futbolistes d’aquí”. Però de moment cap saudita ha tancat les portes als jugadors de les categories inferiors.