FUTBOL

Un nou cas de violència l'any del Mundial a Rússia i la final de la Champions a Kíev

L'agent va morir d'un infart però els sindicats policials parlen de "mort violenta"

Cinc minuts de silenci davant l’Ajuntament de Bilbao i un debat que mai acaba. L’ajuntament basc s’ha reunit per tractar el cas de la mort d’un agent de l’Ertzaintza durant els incidents entre aficionats de l’Athletic Club i de l’Spartak de Moscou. L’agent va morir en patir un infart i, malgrat que no presentava contusions, ja que en el moment de perdre el coneixement no estava actuant, Roberto Seijó, secretari general d'ERNE, el sindicat majoritari de la policia basca, ja ha dit que considera la mort per una parada cardiorespiratòria una "mort violenta". "La mort del nostre company no es produeix al sofà, sinó com a conseqüència d'aquests incidents".

La UEFA tractarà el cas a una reunió la setmana que ve, i els dos clubs podrien acabar amb una multa econòmica, però no sembla probable que afrontin el risc de ser expulsats dos anys de les competicions europees, tal com va passar l'última temporada, quan es van viure incidents similars a la prèvia d’un Lió-Besiktas. Llavors, els radicals francesos d’extrema dreta van convocar altres grups amb ideologia similar per atacar els turcs, que van respondre. Els incidents, però, es van traslladar a dins del camp, fet que va permetre a la UEFA actuar i amenaçar d'expulsar els clubs d’Europa si es vivien nous incidents en els dues temporades següents. La UEFA està estudiant modificar el seu reglament precisament per passar a sancionar els incidents fora del camp, amb una proposta que inclou una primera mesura, consistent a no vendre entrades als clubs afectats, i una segona sanció que expulsaria els clubs de les competicions. De moment, però, la modificació no s'ha fet i segueix vigent aquella del febrer del 2017, que no castiga incidents fora del camp.

En el cas de Bilbao, exceptuant l’aparició de bengales a la zona russa els incidents van ser tots fora de San Mamés. En total, nou persones van ser detingudes. Els arrestats, tres russos, un polonès i cinc bascos, tenen entre 20 i 25 anys en el cas dels aficionats locals, i entre 27 i 37 en els estrangers. Enmig dels incidents, l'ertzaina Inocencio Alonso García, de 51 anys i natural d'Ermua, es va desplomar. "L'informe preliminar emès pel Servei Basc de Salut -Osakidetza- estableix que l'agent va ingressar a l'Hospital de Basurto amb aturada cardiorespiratòria, no relacionada amb cap tipus de traumatisme", expliquen en un comunicat, on afegeixen que l'agent "va morir després de més d'una hora d'intent de reanimació".

Els aficionats radicals russos, d’extrema dreta, ja van protagonitzar incidents dimarts a Vitòria, on van anar a barallar-se a un bar amb aficionats radicals de l’Alabès, i finalment a Bilbao, on un grup d’aficionats radicals de l’Athletic, Herri Norte, els esperaven, ja que són d’extrema esquerra. Els dos grups podrien haver-se reforçat amb membres d’altres grups d’ideologia similar i, de fet, una de les persones detingudes era de nacionalitat polonesa, possiblement aficionat del Lech Poznan, club amb radicals agermanats amb aquells de l’Spartak. Dimecres, un dia abans del partit, un radical rus ja va ser detingut a l’aeroport alemany de Munic quan feia escala cap a Bilbao, quan es va comprovar que tenia una ordre d'arrest internacional emesa per França. "Protestem fermament contra la detenció i l’entrega a un tercer país d'un ciutadà rus que no ha comès cap crim en el territori alemany", va reaccionar aquest dijous el portaveu de l'ambaixada de Rússia a Alemanya, Denis Mikerin. "Considerem aquest cas com un possible pretext per tal d'exacerbar i polititzar el tema del 'hooliganisme' al futbol abans del Mundial del 2018 de Rússia", afegia. El ciutadà rus, de 31 anys, podria enfrontar-se a 15 anys de presó per intent d’assassinat, ja que durant els incidents entre aficionats russos i anglesos de l'última Eurocopa a Marsella, el 2016, va apallissar un seguidor anglès de 51 anys, identificat com a Andrew Brache. La víctima, que va ser reanimada amb un massatge cardíac, va patir greus lesions al cervell, i ara necessita una cadira de rodes.

El govern rus va afirmar ja el 2016 que existia una campanya per desprestigiar el seu futbol abans del Mundial d’aquest estiu i, de fet, va promulgar una llei que prohibeix l'entrada al país de radicals estrangers, però ha permès que alguns dels seus radicals sí que facin viatges a l’estranger. Aquest de Bilbao apareixia assenyalat en diferents fòrums com a potencialment perillós, com sol passar cada cop que els grups de l’est d’Europa, de dretes, visiten aficions que consideren d’esquerres, com seria el cas de l’Athletic Club. Diferents aficionats bascos han afirmat que alguns grups d’aficionats de l’Spartak van anar infiltrant-se a zones on no hi podien ser, van agredir gent local i després es van escapar ràpidament.

"S’organitzen com petits exèrcits. Solen anar al gimnàs per entrenar-se fent boxa i arts marcials. Són com batallons militars", explicava el 2016 a l’ARA l’expert en seguretat David Lowe. Els radicals de l’Athletic van reunir, segons l’Ertzaintza, armes com pals i bats de beisbol per barallar-se amb els russos. Un rus va ser atès després de ser apunyalat, de fet, en una baralla fora de la zona on els aficionats russos (molts dels quals portaven dies a Bilbao de forma pacífica) sí que tenien permís per reunir-se, abans de ser escortats fins al camp.

Rússia, organitzadora del Mundial 2018, de moment no afronta el problema, però segons l’expert Vladímir Kozlov "difícilment es viuran incidents al Mundial de Rússia, ja que les autoritats volen donar bona imatge". "No crec que el Kremlin permeti que es reprodueixin imatges així, i els missatges enviats als grups són clars: durant el Mundial, cal fer bondat. El problema, de fet, sol arribar quan fan viatges fora, quan hi ha més descontrol", apunta. En canvi, la final de la Champions, a la capital ucraïnesa, Kíev, preocupa més, ja que "els grups radicals han protagonitzat molts incidents els últims mesos i semblen menys controlats, tot i que les autoritats treballaran de valent perquè s'hi juguen molt, organitzant aquest trofeu". Ahir, de fet, es van viure baralles entre aficionats del Dinamo de Kíev i l'AEK d'Atenes al carrer de la capital ucraïnesa.

A Espanya el fenomen és menys greu, però també preocupa les autoritats amb la mort d’un aficionat del Deportivo fa quatre anys després d’una baralla amb radicals de l’Atlètic de Madrid, l'última mort de les 12 registrades a les rodalies d’estadis, o dins, des de l’any 1982. Aquesta temporada s’han registrat moltes baralles entre grups organitzats a zones properes al camp, però segueix existint el debat sobre si es pot castigar esportivament els clubs per fets que passen fora dels camps. Aquesta setmana, en canvi, la LFP va sancionar el Rayo Vallecano amb una multa de 30.000 euros per un mosaic contra al racisme amb el lema "Units contra el racisme", ja que no tenia autorització de les autoritats.