Futbol internacional
Esports  /  Futbol Masculí 26/11/2021

La violència al futbol esclata a França després de la pandèmia

Les agressions a jugadors, les batalles al camp i les baralles entre ultres s'han multiplicat a la lliga des de l'inici d'aquesta temporada

4 min
Dos membres de seguretat, protegint Leo Messi durant un partit entre l'Olympique de Marsella i el París Saint-Germain

ParísÉs diumenge 21 de novembre i l’Olympique de Lió s’enfronta a l’Olympique de Marsella. No han passat ni quatre minuts quan l’estrella dels visitants, Dimitri Payet, es disposa a llançar un córner. Els crits i xiulets de l’afició lionesa són ensordidors. De sobte, una ampolla de plàstic plena d’aigua impacta de ple contra el cap de Payet, que cau a terra. Un vídeo gravat des de la grada i difós a través de Twitter mostra els insults que rep el capità de l'OM abans i després de rebre l’impacte. L’àrbitre decideix suspendre el partit. És l’últim capítol de violència al futbol francès masculí, una lliga que acumula en aquesta temporada sis incidents seriosos. 

El de Payet no ha sigut el més greu, però ha sigut el que ha fet vessar el got. L’endemà dels fets, el govern francès va reaccionar condemnant l’agressió i llançant una dura advertència: “Està en joc la supervivència del futbol francès”, va avisar la ministra d’Esports, Roxana Maracineanu. “No podem permetre que els jugadors siguin agredits d’aquesta manera”, va afirmar. Els responsables de la lliga de futbol francesa admeten que els “greus incidents” repetits destrueixen la imatge del campionat a França i a nivell internacional”, però s’espolsen les culpes i recorden que la seguretat dels partits correspon als clubs.

Batalla campal a Niça

Mentre països com el Regne Unit, Alemanya o Espanya fa anys que han aconseguit contenir la violència als estadis i els incidents són puntuals, a França les agressions i els insults a jugadors s’han convertit en habituals. També les bengales a les grades o el salt d’aficionats al camp. A finals d’agost, en un dels primers partits amb públic des de l’inici de la pandèmia, entre el Niça i l’Olympique de Marsella, Payet ja va rebre un cop d’ampolla. En aquella ocasió, però, la situació es va desbordar: ell va reenviar l’ampolla al públic i el gest va enervar l’afició. Els aficionats del Niça van ocupar el camp davant la impotència de les forces de seguretat, que no van poder contenir la multitud. El terreny de joc es va convertir en un autèntic camp de batalla, amb alguns aficionats barallant-se amb jugadors. “El derbi de la vergonya”, deia l’endemà Le Parisien. “Insuportable”, titulava L’Équipe.

Al setembre, a Montpeller, un autobús amb aficionats del Girondins de Bordeus va ser apedregat per ultres del Montpeller als voltants de l’estadi. L’incident va acabar amb una gran baralla entre els aficionats radicals dels dos equips amb barres de ferro que va provocar setze ferits. El 24 d’octubre, en un partit entre l’Olympique de Marsella i el PSG, jugadors del club parisenc van rebre projectils cada cop que tiraven un córner. El partit, d’alt voltatge, va acabar amb incidents als voltants de l’estadi.

Payet assistit després de rebre un cop d'ampolla al cap en el partit entre l'Olympique de Lió i l'Olympique de Marsella.

A França, ni la lliga ni els clubs han sigut capaços de fer front a la violència dels ultres, sobretot per falta de voluntat. Els clubs no volen limitar la seva entrada als partits per temor a quedar-se sense públic. “Des dels clubs i la lliga hi ha moltes reticències a l’hora de comprometre’s a impulsar polítiques contra els ultres. Hi ha clubs de ciutats petites i els ultres són molt importants per omplir els estadis, són el seu públic més fidel”, explica a l'ARA Patrick Mignon, sociòleg francès expert en la violència a l’esport. “A diferència d’altres països, els aficionats francesos són poc fidels al seu equip. Tens públic si guanyes. Si no, no”, apunta. Segons Mignon, la violència i els insults a la lliga francesa fa anys que són constants, però atribueix el repunt a la fi de les restriccions pel coronavirus. “És l’efecte del retorn del públic als estadis després de molt de temps sense poder assistir als partits”, assegura.

Càstigs contra els violents

Tot i que els incidents s’han multiplicat aquesta temporada, l’estratègia del govern francès no implica reforçar la seguretat als estadis sinó castigar amb severitat els autors d’actes violents. La ministra d’Esports ha descartat aquesta setmana impulsar una nova llei per contenir la violència. “És un problema greu, però actualment ja existeix un arsenal legislatiu. Només cal reforçar la rapidesa de la justícia”, sosté Maracineanu. En els últims incidents la justícia ha resolt ràpidament: l’autor del cop d’ampolla a Dimitri Payet diumenge passat ja ha sigut condemnat a sis mesos de presó condicional (no haurà d’ingressar-hi) i tindrà prohibida l'entrada a un estadi de futbol durant cinc anys. 

En la majoria d’ocasions, però, la justícia opta per castigar els clubs a la pèrdua de punts al campionat, a jugar partits sense públic o a tancar només una grada concreta des de la qual algun aficionat ha llançat un objecte al camp. “Les sancions col·lectives als aficionats o a les tribunes, o de tot un estadi, són tan estúpides com ineficaces”, sostenia en un article recent a Libération el periodista esportiu Damien Dole.

stats