GIRONA FC

La nova generació del Girona manté els vells costums (2-0)

L’expulsió de Franquesa i un regal de Bernardo espatllen la feina a Gijón

No és fàcil assimilar que quan tot s’acaba, la vida continua. El Girona ho està intentant. De fet, fa un any i mig que prova de treure’s la gloriosa ressaca de sobre i començar de nou. Però no pot. Per afegir-hi ingredients, cal sumar la patacada de la temporada passada, en què un gol el va separar del cel. Allò va fer obrir els ulls a tothom. Calia un canvi, una sacsejada que permetés donar comiat a uns futbolistes esclaus d’una felicitat irrepetible. No es va fer amb el descens, però s’està produint ara. A Gijón va ser més visible que mai: de l’equip que va pujar a Primera el curs 16-17, només hi havia Juanpe a l’onze inicial. Una nova generació s’obre pas. Que sigui afortunada o no, dependrà de la passió que hi posi. De moment, però, va començar amb mal peu perdent contra l’Sporting (2-0).

És el torn dels joves, que tenen a Montilivi una brillant oportunitat per fer-se un nom. Muric, Monchu, Valery i Pablo Moreno van ser titulars, i a la primera part van aportar un aire fresc molt benvingut. Acompanyats per una defensa en construcció, peces conegudes al mig del camp i el talent de Samu Saiz, van determinar que, malgrat el rebombori que hi ha en un tram final de mercat asfixiant, es deixarien veure. I ho van aconseguir. Va ajudar la vermella directa a Gaspar al quart d’hora, claríssima, per una planxa sobre Bernardo semblant a la que va prohibir jugar Stuani. Però això no va ser obstacle perquè, sobretot, Valery i Monchu fossin descarats amb la pilota. Van mostrar caràcter. Si no van marcar, va ser perquè Mariño va desviar quatre ocasions perilloses del mateix Monchu i Gumbau, per partida doble.

El Girona dominava, donant amplitud a les seves idees i sense passar ensurts al darrere. S’ho mirava, des de la banqueta, Àlex Granell, que va entrar amb el 2-0 però podria deixar de ser el capità d’una època guanyadora per convertir-se en una llegenda en els pròxims dies si definitivament abandona l’entitat. Agraïment i respecte, decideixi el que decideixi. L’Sporting, mentre va estar en inferioritat numèrica, no va fer ni pessigolles. Però als gironins, orfes d’un Stuani que miren de mantenir com sigui, els va faltar la malícia ofensiva que transmet l’uruguaià perquè senzillament substituir-lo és impossible. No ho van aprofitar, i una entrada innecessària de Franquesa el va enviar a la dutxa, equilibrant el partit abans del descans i espatllant la feina feta.

El que passaria després ja comença a ser un costum conegut. Francisco va sacrificar Pablo Moreno per tapar el forat defensiu amb Ramalho, però no comptava amb el regal de Bernardo, imprecís en el rebuig per contribuir al golàs de Djuka a l’inici de la represa. El serbi tancaria el partit amb un doblet, davant la poca intensitat d’un Girona que es va acabar esborrant i haurà de tenir paciència.