La gestió d'Andoni Zubizarreta, en 5 moments claus
El basc ha passat d'encertar en els fitxatges a prendre decisions qüestionades dins del club
BarcelonaZubizarreta marxa del club després de quatre anys i mig barrejant encerts en els fitxatges amb decisions criticades. El basc ha defensat sempre la seva feina i només després de la derrota a Anoeta de diumenge ha estat crític amb el club, ja que fins ara s'ha empassat les crítiques amb elegància. Entestat a parlar molt per no dir gaire, Zubizarreta va saber gestionar bé moments claus com la malaltia de Vilanova, però els darrers fitxatges, la sanció de la FIFA i problemes interns del futbol base l'han condemnat. La seva feina al club podria ser resumida en cinc moments.
L’aposta per Vilanova
Zubizarreta va arribar el 2010 amb el suport de Guardiola, quan Begiristain va marxar. Però la relació entre els dos es va refredar quan es va decidir anunciar que Tito Vilanova seria el nou tècnic el mateix dia del comiat del tècnic de Santpedor. L’aposta per Vilanova va ser l'aposta d’un Zubizarreta que va començar encertant. Quan la malaltia va apartar el tècnic gironí, Zubizarreta va estar a l’altura i va demostrar la seva capacitat per comunicar. Els primers fitxatges del basc van ser un gran encert.
El fitxatge de Martino
En canvi, Zubizarreta no va estar encertat quan va caldre buscar un relleu per a Vilanova. Sandro Rosell, que el 2010 ja havia dubtat sobre si calia incorporar-lo a la direcció esportiva, ja que preferia una persona amb menys perfil públic, va imposar Gerardo Martino. I el basc va deixar que el president fes la seva. Rosell va passar per sobre de l'opinió de Zubizarreta durant les mateixes dates en què duia personalment el cas de Neymar.
La situació de La Masia
Un dels grans projectes de Zubizarreta ha estat aquest programa anomenat COR (Coneixement, Organització i Rendiment), pensat per mantenir l’estil de joc del club. Però els canvis de tècnics a La Masia, i el paper dels directius encarregats del futbol base aquests anys no han estat apostes que hagin permès seguir creixent. Zubizarreta, de fet, hauria presentat la dimissió al juny en saber que els seus col·laboradors Albert Valentín i Narcís Julià perdrien la feina. Al final es va quedar per patir la sanció de la FIFA. Zubizarreta, com Bartomeu, s’ha queixat de forma privada de la gestió de Rosell d’aquest cas, i malgrat no estar pendent de cada fitxatge de jugadors joves, ha vist la seva firma relacionada amb una sanció que ha fet mal al club.
Cada temporada, el Barça ha guanyat menys trofeus
La temporada 2010/11 va arribar la Champions i la Lliga. La temporada 2011/12, dues Supercopes i el Mundial de Clubs. La temporada 2012/13, la Lliga. La 2013/14, res. Els fitxatges han estat un reflex de l’evolució de l’equip. Zubizarreta ha gastat molt, l'ha encertat molts cops i ha fallat en altres ocasions. Primer va fitxar Adriano per 13 milions, Mascherano per 25 i Afellay. Després van arribar Cesc i Alexis per gairebé 80 milions. Posteriorment va ser el torn de Neymar, el gran fitxatge de Rosell. Fa un any i mig van arribar Alba i Song per 35 milions els dos. I aquest estiu, el Barça ha gastat més que mai.
El fitxatge de Vermaelen i el desgavell amb els laterals
Zubizarreta no ha aconseguit reforçar la defensa aquests anys. El darrer central fitxat va ser Thomas Vermaelen, de qui va dir que era un jugador d’un rendiment immediat, malgrat que portava dos anys amb gairebé una vintena de lesions. El Barça va pagar 15 milions i Vermaelen encara no ha debutat. A més, Zubizarreta no ha gestionat bé el cas dels laterals. Alves pot marxar l’any que no es podrà fitxar i sembla que fa el que vol. Montoya, després de dir que vol marxar, es queda. I Douglas és un fitxatge que gairebé ningú ha entès. El Barça que més diners s’ha gastat de tots els temps no s’ha reforçat en defensa.
