Esports 18/03/2012

Una gestió madura del temps i l'espai

Natalia Arroyo
3 min

Un cop més, la valentia del Barça la marcava l'alineació, la pissarra. Davant un equip especialment punyent per banda com és el Sevilla de Navas i Reyes, Guardiola va optar per dos laterals de vocació ofensiva, Alves i Adriano, que no es van censurar ni una sola cursa amunt al Sánchez Pizjuán, malgrat l'amenaça constant de deixar els extrems locals sols darrere. Al Barça, el primer pas defensiu segueix sent un pas endavant, mai un endarrere.

Alegre, intens i concentrat, el Barça va executar a la perfecció un pla dissenyat amb confiança i sense por. Un pla que va sortir bé des de l'inici i que no es va torçar malgrat que l'empenta local va amenaçar de desmuntar-lo. Només amb un 0-2, el Barça no va poder viure tranquil, però va saber adormir el matx quan més lleig se li posava.

Tornar a dominar el joc

Quan Guardiola diu que el seu equip "ha recuperat el to" pensa en partits com el d'ahir, en què l'equip torna a dominar el joc en un escenari difícil. Pensa en un equip que torna a aixecar el cap amb sobrietat per tocar la pilota amb agilitat i precisió; pensa en un equip que es mou de manera útil entre línies per trobar forats on no sembla que n'hi hagi; pensa en un equip que gestiona amb maduresa el ritme de joc, aturant-lo per refredar el patiment i accelerant-lo per fer gran la ferida de l'adversari; pensa en un equip que trepitja l'àrea rival amb facilitat per generar infinites ocasions de gol. Només la falta de punteria va evitar que el partit morís al descans, deixant un segon temps vibrant i emocionant. Un segon temps que el Barça, apresa la lliçó del Vicente Calderón, va saber jugar amb el cap fred.

Superioritat posicional

L'equip andalús va voler sentir-se gran i fort i va intentar sortir a buscar el Barça a dalt, des de Valdés, per pressionar-lo en la base de la jugada i mirar d'evitar que, sent amo de la pilota, fos també dominador territorial del partit. Però els blaugranes, amb paciència i fredor a camp propi, van sobreviure a aquest arriscat plantejament local i van poder traslladar el joc al camp del Sevilla. Era allà on no volia Míchel que es jugués, perquè és allà on Messi i Iniesta fan de les seves per destrossar els rivals. Tots dos, genis del regat, acceleren els atacs quan poden rebre la pilota a l'esquena del doble pivot sevillista per encarar la defensa.

Tot i que el Barça, gràcies a la profunditat dels laterals i l'arribada dels interiors, va atacar amb molts efectius, el Sevilla sempre va mirar de defensar-se en superioritat numèrica. Però els andalusos, tot i acumular més homes en una zona, mai van poder estar millor situats al camp. Medel i Rakitic van ser incapaços de controlar la mobilitat interior dels blaugranes i el Sevilla va veure's superat al mig del camp. Descompost per dins, no va poder evitar que els seus centrals fossin atacats en conducció i que Palop quedés exposat amb facilitat.

L'aposta andalusa va ser sempre carregar el joc sobre Del Moral i Kanouté. Paradoxalment, quan el Barça ho va gestionar millor va ser a partir de la targeta groga a Piqué, que va obligar Guardiola a canviar responsabilitats amb Mascherano. L'argentí va ser més hàbil que el català per defensar les caigudes a banda dels davanters locals i protegir un Valdés que va tornar a donar una lliçó d'interpretació tàctica.

stats