GIRONA FC / RCD ESPANYOL
Esports 23/01/2021

El Girona es regala un bany d’autoestima guanyant l’Espanyol (1-0)

Pablo Moreno va decantar un derbi en què els visitants van fallar-ho tot

Jordi Bofill
2 min
Pablo Moreno i Stuani, celebrant el gol

GironaEl Girona va reforçar el seu estat d’ànim derrotant l’Espanyol (1-0). Com va fer-ho possible és un misteri, perquè no va ser millor. De fet, els homes de Vicente Moreno van tenir ocasions per fer i desfer, amb dos pals inclosos, però no van marcar. Sí que ho va fer Pablo Moreno, i n'hi va haver prou. El triomf ja no li treu ningú.

L’Espanyol se sap tan superior que aquest fet de tant en tant el penalitza. Les victòries no són cap objectiu sinó una obligació. Més o menys, el mateix que li passava l’any passat al Girona. La diferència és que mentre els gironins van passar-se el curs badant i donant cops de volant, els blanc-i-blaus han assumit el lideratge des de bon principi. El Girona va perdre la gran oportunitat i l’Espanyol no vol sentir-ne ni a parlar: l’únic resultat possible és l’ascens. Això no vol dir, però, que hagi de guanyar tots els partits sense despentinar-se. Ni de bon tros. Li tocarà no fer-ho molts dies, però a llarg termini la teoria diu que ho farà menys que els seus rivals. Aprendre a comportar-se quan els resultats no siguin els desitjats determinarà si torna o no a Primera. Del retorn del Girona ja en parlarem més endavant, si és que en parlem.

A Montilivi no va amagar-se. Vicente Moreno va reunir els talents, conscient que cap equip del món deixaria a la banqueta ni RDT ni Embarba. I el Girona, que va decidir reservar Sylla per disposar de més alternatives quan les forces flaquegessin, va haver de donar-li les gràcies al porter Juan Carlos, que es va fer immens aturant la tempesta. En els primers vint minuts va salvar tres ocasions claríssimes de Javi Puado, Melamed i David López. La quarta, d'RDT, va sortir fregant el pal. Les poques persones que hi havia a l’estadi no entenien com el derbi català va acabar així. Llàstima que no hi pogués entrar l’afició, perquè s’ho hauria passat bé.

Com va passar a l’anada, els homes de Francisco van rebel·lar-se. No tindran la qualitat d’altres cursos, però tenen una personalitat i un caràcter que provoca enveges. Amb Stuani de nou, Samu Saiz va liderar dues accions que no van provocar més perill de miracle. Sense profunditat, el Girona va ser pràctic. No va fer res que no sabés fer, minimitzant al màxim els errors. Aquest va ser el gran encert. L’Espanyol, però, no estava per històries: Embarba, des de fora de l’àrea, va picar amb la fusta; i un munt de cames van desviar un xut de Cabrera que entrava. Tot i això, va emmudir quan Pablo Moreno, viu en una ràpida transició, va avançar els gironins. El futbol és imprevisible.

L’allau dels blanc-i-blaus va continuar a la segona part, començant per un xut d'RDT sense porter que va rebutjar Calavera damunt la línia i seguint per dues accions de Melamed i Puado, desviades entre Juan Carlos i el pal. Anaven a ocasió cada minut i mig, sense exagerar. Enmig del desordre, va haver-hi temps perquè a Stuani li anul·lessin un gol dubtós. L’Espanyol també va demanar un penal sobre Bare, que poc després va fallar una rematada de cap claríssima. Coses que passen.

stats