LES DIFERÈNCIES ENTRE ELS EQUIPS DE VALVERDE I POCHETTINO Reportatge
Esports 06/01/2011

Per més joc i més bon grup, aquest Espanyol mantindrà el nivell

Natalia Arroyo
2 min
De la Peña condueix la pilota davant de Marcos Senna, a Montjuïc, el  5 de gener del 2008. L'Espanyol va guanyar 3-0 el Vila-real.

Quatre derrotes consecutives són massa per a un equip que ha començat el 2011 amb aspiracions reals de jugar a Europa l'any vinent. Un equip valent i jove, d'estil alegre però ordenat, que està sent elogiat arreu. Tot i els resultats, l'equip conserva intactes les bones sensacions, però això no ha evitat que més d'un esperit inquiet i inoportú recordi la darrera temporada, en què es va estrenar l'any tan bé, i el que va passar després.

L'ombra de Valverde

Va ser el curs 2007/08 amb Ernesto Valverde com a entrenador. L'equip era tercer amb 33 punts i una gran victòria la nit de Reis -ahir en va fer tres anys- contra el Vila-real, 3-0, va ratificar el somni europeu. Després, però, va arribar el desastre: 14 derrotes, 3 empats, i només 3 victòries en Lliga per acabar dotzè amb 48 punts.

¿Els de Pochettino poden desinflar-se d'aquella manera? Els professionals que segueixen l'equip des de fa anys creuen que no, per diferents raons. Manel Rodríguez, d' El 9 , creu que "aquest equip té més bona preparació física, juga d'una manera més elaborada i és més fort mentalment". Carlos Mira, fotògraf del diari As , és més contundent: "Aquest equip el forma gent de baix, que valora el que és estar a dalt i no es deixaran anar". Francesc Via, de Pericos Online , també creu que és al vestidor on hi ha la diferència i el millor argument per ser optimista. "Aquell grup estava trencat, desunit, sense esperit. Els jugadors d'ara són joves, cada dia es juguen el seu futur i continuaran anant a totes fins al final". En la mateixa línia parla Eduard de Battle, de RAC 1: "Aquella davallada va venir per una mala dinàmica de vestidor, es va perdre la fe en Valverde, i amb això els mecanismes i la màgia. Pochettino té més control sobre la plantilla, els motiva, i l'equip se'l creu".

L'altra esperança és l'estil de joc de l'equip, les alternatives que ofereix. Domina els partits en què ha de dur el pes, però també sap patir. Si el vas a buscar, sobreviurà; si l'esperes, trobarà el camí i crearà ocasions. A Valverde, la segona volta li va exigir portar la iniciativa i l'equip va trobar-se sense espais, i sense idees, i tothom es va dispersar de la ruta inicial, pensant cadascú a triomfar lluny de Barcelona i lluny del projecte periquito. Va ser la fi d'un gran Espanyol. A aquest d'ara també li plouen les ofertes però no es descentra del dia a dia i segueix motivat. "És probable que no s'acabi en places de Lliga de Campions, però aquest grup només pot estar a dalt", diu Carlos Mira.

stats