El partit més hipnòtic de l'any. Si vostè té insomni, la primera hora de l'Hèrcules-Barça és un document extraordinari per adormir-se despert. És veritat que, com diu el tòpic gastat i suat, les lligues es guanyen en camps com aquest i d'aquesta manera, amb suficiència i una insultant tranquil·litat. Però no ens enganyem, el partit a Alacant va defraudar totalment la petita èpica que tenia a priori: el millor equip de tots els temps tenia fins ahir una sola taca negra al seu currículum, la derrota contra l'Hèrcules a la primera volta, i calia venjar-la.

S'esperava un missatge inequívoc de reafirmació de l'equip de Pep Guardiola. Però a la pobra lliga espanyola, les diferències comencen a ser grotesques i no donen per a gaires relats. El Barça va sortir contra l'Hèrcules pla i confiat, com si el partit de la primera volta no hagués existit mai, amb una fredor inèdita. Perquè la tàctica d'ahir al José Rico Pérez no va ser superar el rival, sinó adormir-lo. I en alguns moments, adormir-se ells mateixos. I fins i tot adormir-nos. Una vegada més, el partit va anar al ritme de l'argentí Leo Messi: desaparegut durant tot el partit, va despertar, també ell, al minut 75, i aquí es va acabar el poc misteri que tenia el partit. La crua veritat va aparèixer llavors davant els ulls de tothom: l'Hèrcules és un equip menor, un candidat al descens a segona, una mena d'ONU futbolística sense cap sentit, l'enèsima demostració que els equips no es fan mai a cop de talonari.

Enmig de la hipnosi general, durant el partit vam tenir petits despertars. El millor, el de Pedro abans d'acabar la primera part. "I tu qui ets?", aquesta va ser la pregunta profètica que va fer Cristiano Ronaldo a Pedro enmig del naufragi del Reial Madrid al Camp Nou. Pedro no li va dir res, segurament perquè va pensar que ja li respondria un altre dia. La resposta arriba a cada partit, i cada vegada és més escandalosa. Contra l'Hèrcules, Pedro va tornar a dir a Cristiano Ronaldo que sí, que ell és Pedro.

No es deixin enredar per les estadístiques, Pedro no és un jugador que marca molts gols. És molt més que això. És el jugador que marca els gols decisius. Posin el Barça contra les cordes, acorralin els seus jugadors, desactivin la seva creativitat. No servirà de res: quan hi ha un problema, Pedro. Quan no es troben solucions, Pedro. Quan tothom està espès, Pedro. Quan el partit va zero a zero, Pedro.

També vam sortir de la hipnosi per celebrar una errada clamorosa de David Trezeguet, reencarnat per uns moments en el Thierry Henry decadent de la temporada passada, o per riure amb el miratge de Farinós, tota un aparició irònica enmig del partit, perquè no sabíem que encara jugava a futbol i molt menys que seria capaç de sortir per substituir Fritzler i autoexpulsar-se en rebre dues amonestacions en poc més d'un quart d'hora. Massa poca cosa per a un partit que oblidarem ben aviat. Com les sessions d'hipnosi.