Un heroi per accident que no ha perdut la fe
L’MVP de la Super Bowl, de suplent al desembre a futur pastor protestant
BarcelonaSemblava que la Super Bowl no tenia reservat cap lloc destacat per a Nick Foles. Almenys fins fa dos mesos. El jugador dels Eagles de Filadèlfia era suplent a l’equip i ja començava a meditar si abandonava l’esport professional per dedicar-se a la religió. I és que aquest quarterback de Texas no havia acabat de triomfar en cap dels tres equips on havia jugat. Fins que, de cop i volta, tot va canviar el diumenge 10 de desembre del 2017. Carson Wentz, l’organitzador de joc titular dels Eagles, es va lesionar de gravetat al genoll i Foles va haver d’ocupar el seu lloc, no només en aquell partit contra Los Angeles Rams, sinó també pel que quedava de temporada. Aleshores els Eagles eren el millor equip de la competició i a Filadèlfia ja es fregaven les mans pensant en la possibilitat de guanyar la Super Bowl per primera vegada. Però amb la baixa del seu jugador estrella, que estava fent una temporada sensacional i era candidat a ser el més valuós de l’any, l’equip pensava que havia dit adeu a les opcions reals de victòria. Dos mesos després, el club de Filadèlfia no només guanyava la Super Bowl, sinó que Foles era designat el jugador més valuós de la final contra els Patriots (41-33).
La història de Nick Foles és d’aquelles que agraden tant a l’esport nord-americà. La d’aquell jugador que era al lloc oportú en el moment precís, la de qui va saber aprofitar l’oportunitat i excel·lir quan ben pocs apostaven per ell. De reserva a titular. D’actor secundari a MVP. “Estic emocionat. He esperat aquest moment durant molt de temps i em sento beneït per ser part d’això”, deia, visiblement emocionat, després d’aixecar el trofeu de campió.
El seu cas manté una certa similitud amb la de Tom Brady, el quarterback rival a la final de la Super Bowl, que també va haver d’esperar que el jugador titular es lesionés per poder tenir minuts i demostrar el seu potencial. En l’any que Brady va agafar el comandament dels Patriots, els va conduir a la final i a guanyar el primer dels seus cinc títols. En el cas de Foles, ho va fer a la segona oportunitat que tenia amb els Eagles, club on havia debutat com a professional el 2012 i on tornava a jugar després de dues temporades a l’exili.
Perquè la primera etapa de Foles als Eagles no havia sigut del tot exitosa. I això que havia tingut minuts i protagonisme, especialment el 2013, però no va acabar de destacar. Després va marxar una temporada als Saint Louis Rams, on, malgrat ser titular indiscutible, no va poder conduir el seu equip al play-off. Després se’n va anar als Kansas City Chiefs, amb un contracte d’un any més un d’opcional. Les diverses lesions i el seu rendiment irregular van fer que la franquícia de Missouri no fes efectiva la renovació i el quarterback passava a ser un agent lliure. Finalment, va trobar refugi als Eagles com a suplent de Carson Wentz, on inicialment només havia de tenir minuts al tram final d’alguns partits ja sentenciats.
“Què passarà en el futur? Doncs no ho sé. Ara toca celebrar el títol i després ja ho veurem. No toca parlar-ne ara”, deia Foles a l’inici de la celebració. I és que, malgrat aquesta història d’èxit, el quarterback no té assegurada la continuïtat a Filadèlfia. D’entrada perquè espera a veure si els Eagles fan efectiva o no la clàusula per renovar-li el contracte. I de l’altra perquè la intenció de la franquícia era retornar la titularitat a Carson Wentz un cop s’hagi recuperat de la lesió. Tot i que després de guanyar la Super Bowl és possible que l’entrenador s’ho repensi.
Dedicar-se als adolescents
Però el que és segur és que Nick Foles no jugarà eternament. Als 29 anys, el futbolista de Texas ha pogut fer un bon racó amb els diners que ha guanyat en els seus sis anys de professional, uns 20 milions de dòlars comptant salari i primes. I quan pengi les botes es dedicarà a la religió. De fet, ja “estaria honorant Déu” si els Eagles no l’haguessin repescat a l’estiu per seguir jugant. “Vaig decidir seguir perquè estimo aquest esport i vaig pensar que, ara mateix, la millor manera de glorificar Déu i confiar en ell era jugant a futbol americà”, reflexionava poc abans de la gran final del diumenge.
Sigui d’aquí uns mesos o d’aquí uns anys, acabarà dedicant-se a Déu. “Senzillament, perquè ho porto dins”, diu un jugador que, sobretot, es voldrà dedicar a acostar la religió als adolescents. “En aquesta edat els passen moltes coses, tenen moltes temptacions, i més en aquest món de xarxes socials i internet. Voldré parlar d’això amb ells”, afegia el futur pastor Nick Foles.
