Antiviolència estudia possibles sancions per la xiulada a l'himne espanyol

La Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme i la Xenofòbia es troba reunida a Madrid a petició del govern espanyol

A la una de la tarda ha començat la reunió de la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme i la Xenofòbia –o Comissió Antiviolència a l'Esport. La reunió, que té lloc a la seu del Consell Superior d'Esports a petició del govern espanyol, té com a objectiu estudiar possibles sancions per la xiulada que més de 90.000 espectadors de la final de la Copa del Rei van fer a l'himne d'Espanya i al rei Felip VI. La Comissió està formada per 33 membres, set dels quals ho són a proposta del ministeri de l'Interior, quatre del ministeri d'Educació, Cultura i Esport, un del fiscal general de l'Estat, dos més dels ministeris de Treball i Sanitat, i la resta a proposta del president del Consell Superior de l'Esport, Miguel Cardenal.

La reunió començarà a les 12.30 però no serà fins a les cinc de la tarda quan tindrà lloc una roda de premsa on previsiblement es faran públiques les resolucions. La cita té lloc a petició del govern espanyol perquè la Comissió contra la Violència depèn formalment del ministeri d'Educació i pot actuar a requeriment del ministeri de l'Interior. Precisament aquests dos ministeris s'alternen la presidència i la vicepresidència de l'organisme.

La Moncloa explicava els motius de la convocatòria en el comunicat que va emetre diumenge mentre encara es disputava el partit i que havia estat redactat abans fins i tot que es produís la xiulada. El document afirmava que es convocava la comissió "amb l'objectiu de procedir a denunciar les actuacions inconvenients i, si escau, proposar les sancions que fossin procedents, en aplicació de la legislació vigent, els principis de la qual han de ser preservats".

La Comissió sanciona actes "que incitin a la violència"

La Comissió té entre les seves funcions incoar expedients sancionadors "per actuacions susceptibles de qualificar-se com a infracció d'acord amb el títol II de la llei 19/2007", contra la violència a l'esport, que entre altres normes estipula que queda prohibit "practicar actes violents, racistes, xenòfobs o intolerants" als recintes, així com "agredir o alterar l'ordre públic" o "entonar càntics" o "exhibir pancartes, banderes o símbols" que "incitin a la violència o al terrorisme".

Mas i Urkullu: "És un error"

La convocatòria ha obtingut ja la resposta del president Artur Mas i del lehendakari Urkullu, que han advertit que la mateixa reunió i la possibilitat de sancionar els clubs és un "error". Des del mateix Camp Nou, Mas va assegurar dissabte que "si el govern espanyol insisteix a provocar i amenaçar amb sancions, l'única cosa que aconseguirà a part de fer el ridícul és que encara hi hagi més ganes de fer aquestes accions".

PP i PSOE, en "defensa" de l'himne

PP i PSOE van mostrar aquest diumenge la seva repulsa per la xiulada. Els populars van expressar per boca del vicesecretari d'organització, Carlos Floriano, la seva "més rotunda condemna" a la xiulada. El PSOE va fer públic un comunicat on afirmava que el seu líder, Pedro Sánchez, havia trucat al rei Felip VI per traslladar-li "tot el seu suport i el del seu partit".

Manos Limpias presenta denúncia a la Fiscalia

Aquest diumenge el sindicat d'ultradreta Maos Limpias també ha presentat una denúncia a la Fiscalia contra tots els espectadors de l'esdeveniment per "ultratges a Espanya" i també contra el president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar, com a "cooperador necessari" de "l'enorme i massiva xiulada a l'himne nacional". També contra la delegada del govern de la Generalitat per "omissió imprudent".

L'Audiència Nacional va arxivar la xiulada del 2009

El sindicat pretén que el cas arribi a judici malgrat el precedent del 2009, quan la Fundació Denaes, també d'ultradreta, va presentar una querella a l'Audiència Nacional per la xiulada a la final de la Copa del Rei que va tenir lloc a València i el jutge Santiago Pedraz la va desestimar perquè considerava que la xiulada "està emparada per la llibertat d'expressió i no pot considerar-se difamatòria, injuriosa o calumniosa, i molt menys que propugni l'odi nacional o ultratge a la Nació".

Els clubs i el Govern s'oposaran activament a la sanció

El FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao ja han anunciat que s'oposaran activament a la sanció. El vicepresident del Barça Carles Vilarrubí va afirmar aquest diumenge que el club serà "reactiu" a qualsevol decisió que impliqui un càstig. "Vam dir públicament que la nostra posició era la del respecte a les institucions, a les persones i als himnes, i no ens tocava anar més enllà", va afirmar.

També el secretari de l'Esport de la Generalitat, Ivan Tobau, va afirmar que el Govern farà costat al Barça per evitar que tant ell com l'Athlètic hagin d'afrontar cap responsabilitat per la xiulada. "Cal ser molt ingenu per pensar que en un partit com aquests no es xiularà l'himne".

El president del Consell Superior va parlar de "responsabilitat individual"

El president de l'òrgan del qual depèn immediatament la Comissió, el Consell Superior de l'Esport, Miguel Cardenal, va advertir dimecres passat que Antiviolència estudiaria "la possibilitat d'imposar sancions" si es xiulava l'himne i va apuntar que existiria una "responsabilitat individual de les persones que duguessin a terme aquest comportament".