20/07/2022

La il·lusió (dels il·lusos?)

2 min
Puado, celebrant un dels gols d'ahir.

La pretemporada és l’època de les il·lusions. Tants dies sense partits oficials són molts dies sense disgustos ni decepcions. L’absència de dolor és el més gran dels plaers. Però, més enllà del component cíclic d’aquesta il·lusió de juliol i més enllà de l’optimisme de la voluntat, hi ha motius per veure la temporada amb una certa esperança.

Encara de dol per Melendo, la neteja que Diego Martínez i Domingo Catoira han fet, i estan fent, de la plantilla és tota una declaració d’intencions. Amb el dubte de si Diego López encara ens podia oferir un últim any bo, aquest estiu s’ha fet el que no es va voler fer –o no es va poder fer– l’estiu del 2020. Al marge dels dos citats, un record afectuós per a David López. La resta, bon vent i barca nova. 

Les incorporacions són, fins al moment, simplement correctes. Només la de Diego Martínez ens ha emocionat de veritat. Els futbolistes incorporats milloren la plantilla (a l’espera de quin rendiment dona Lecomte), però no permeten fer el salt de qualitat que se’ns va prometre. Tampoc no crec que –si no hi ha una gran venda– la resta d’incorporacions siguin gaire il·lusionants. Tot i així, digueu-me il·lús, mantinc la il·lusió.

La pretemporada, el mercat i les esperances per a la temporada 22-23 tenen dos noms propis: Sergi Darder i Raúl de Tomás, els nostres millors futbolistes a molta distància de la resta. Darder és la clau de volta del projecte. El gran capità ha de renovar i ha de ser el referent de l’equip i fins i tot del club. Traspassar-lo o no renovar-lo seria la fi de la il·lusió. És l’únic imprescindible. RDT és important però no imprescindible. Estic convençut que si arriba una oferta mínimament acceptable (clarament per sobre del 50% de la seva clàusula, que és de 70 M d’euros) el club el traspassarà. Només l’esperança de jugar el Mundial (de la Vergonya) pot fer que la decisió s'ajorni. Si ell té moltes ganes de quedar-se i de comprometre’s amb l’esforç que li exigirà Diego Martínez, que ho deixi clar, i tots els qui tenim dubtes callarem. Si finalment marxa, Catoira passarà el seu gran examen amb la tria del substitut. Un nom que ens haurà d’il·lusionar.

Per acabar, però no menys important, els noms clau (per l’aportació futbolística però també pel component simbòlic) de la il·lusió són els jugadors del planter. Javi Puado i Nico Melamed han de donar un cop de puny a la taula i consolidar-se com a indiscutibles jugadors de Primera. I dels que venen, hi ha unanimitat amb Rubén Sánchez (el lateral dret ha de ser seu) i tinc una nova nineta dels meus ulls: Luca Warrick. Una il·lusió de 17 anys que tirarà a terra la porta del vestidor.