Esports 20/03/2019

Palomares, un homenatge a la memòria de l’Espanyol

L’entitat recorda el periodista, que posa nom a la sala de premsa de l’RCDE Stadium

Roger Requena
2 min
L’acte d’homenatge de la Fundació de l’Espanyol a Juan Segura Palomares

Cornellà de Llobregat“Gràcies a en Juan Segura Palomares i al seu esforç vam aprendre la història de l’Espanyol. Per això estimem aquest llibre, el del centenari del club. Allà hi ha la seva mà, però també l’esperit de milers d’espanyolistes que han posat tota la seva il·lusió en aquest club”. El president de la Fundació de l’Espanyol, Antoni Fernández Teixidó, va recordar així la figura del periodista i historiador que ja posa nom a una sala de premsa de l’RCDE Stadium que ahir va quedar petita per recordar el seu llegat. Teixidó també va anticipar que una comissió d’historiadors del club ja treballa de la mà de la Fundació per ampliar l’obra de Palomares amb motiu del 120è aniversari de l’Espanyol, que se celebrarà el 2020.

Personalitats com Edu Mauri, Rafa Marañón, Diego Orejuela, Moisès Hurtado, Xavi Escaich, Raúl Longhi,Tommy N’Kono, Michel Pineda, Dani Sánchez Llibre i Joan Collet van ser presents en el record de l’home que, entre altres coses, va escriure la lletra de l’himne. “Avui s’hauria quedat sense paraules, ofegat per l’emoció. Suposo que és perquè la gratitud surt del cor i no parla, només se sent. Per al meu pare l’Espanyol va ser l’oportunitat de gaudir de la vida com un nen, la possibilitat de perpetuar en la seva vida adulta la condició de nen”, va apuntar el seu fill Miguel instants després de descobrir la placa amb el nom del seu pare a la porta d’entrada de l’auditori.

Un dels conductors de l’acte va ser Tomás Guasch, que va recordar una de les múltiples anècdotes viscudes amb Palomares en un derbi contra el Barça a Sarrià el 1997. “Al final del partit, uns quants seguidors van començar a perseguir Joan Gaspart als passadissos de l’estadi. Li deien de tot fins que es va obrir una porta i en va sortir Palomares, que es va posar pel mig com un guàrdia urbà i els va aturar. Instants després, Gaspart li va agrair que li hagués 'salvat la vida'. Sempre tenia el to de grandesa”. El periodista va rematar la seva aportació amb un desig que compartia amb Palomares: “Mentre no aparegui un cognom comercial per a l’estadi, amb qui podria conviure, el faria molt feliç que s’anomenés Ricardo Zamora. Coincidíem a dir que es tractava del primer barceloní i espanyol universal. Era un periquito extraordinari que, com Palomares, engrandia l’Espanyol cada cop que apareixia”.

stats