BARÇA

L’insaciable Leo Messi

L’argentí suma 600 gols en 14 temporades i té entre cella i cella la Champions, la seva cinquena com a jugador i la primera que aixecaria com a capità

El maig del 2010, durant la celebració de la Lliga, Pep Guardiola va llançar un repte al Camp Nou. “Us en deuen una, i aquests no fallen”. L’entrenador es referia a la Champions, de la qual el Barça havia caigut eliminat pocs dies abans amb l’Inter de Milà. Un any després, el 2011, l’orelluda era al museu blaugrana. Aquell cop el líder de l’equip era l’entrenador. Aquest 2019 qui hi talla el bacallà és Leo Messi: l’agost passat el flamant primer capità parlava de tornar a portar a l’estadi aquella copa “ tan linda y deseada ”. Queden dos partits per saber si la Copa d’Europa tornarà a ser del Barça. Però, almenys, l’oportunitat de ser en una nova final és més a prop que mai.

L’exhibició del davanter argentí en el Barça-Liverpool (3-0) és una més de les que acumula aquesta temporada el capità blaugrana, quasi sempre amb la Champions de protagonista. Els dos gols, un dels quals magistral de falta directa, han fet que Messi ja sumi 600 dianes al primer equip. Curiosament va marcar el primer l’1 de maig del 2005; l’1 de maig del 2019, 14 anys després, ha arribat a una nova xifra rodona. I la suma continua. La projecció anotadora de Messi no disminueix. Per desena temporada consecutiva ha superat la barrera dels 40 gols. I això que ha entrat en nombroses rotacions de l’entrenador i que es va estar tres setmanes KO a causa d’una fractura de mà.

Obsessió per la Champions

Des del vestidor asseguraven, ja a l’agost, quan va fer aquell parlament al partit del Gamper, que “no havia sigut un brindis al sol”, sinó que guanyar la Champions era el seu objectiu prioritari, més fins i tot que la Lliga -títol que ja és al sac-. Messi en té quatre al seu palmarès (2005, 2009, 2011 i 2015) i ara busca la cinquena, la primera que guanyaria com a primer capità. “Hi porta pensant tota la temporada, és el seu objectiu i la vol guanyar sí o sí”, afegeixen des de Sant Joan Despí. Un títol que molt probablement aniria acompanyat de la Pilota d’Or al millor jugador de l’any. Seria la sisena, una més que les cinc que tenen tant ell com Cristiano Ronaldo.

Amb fama de ser un jugador esquerp amb la premsa i poc amant de les declaracions públiques -“A mi m’agraden poc els periodistes, però a Messi encara menys”, deia l’exblaugrana Mascherano abans d’una entrevista-, l’any que s’ha posat el braçalet de capità sembla que tot ha canviat com un mitjó. Quan parla no recorre als tòpics, sinó que es mulla per donar la seva opinió sincera. I atén els mitjans amb regularitat, sobretot després dels partits europeus. Endollat a la Champions, Messi ha castigat especialment els rivals anglesos. Als sis grans clubs de la Premier (Arsenal, Chelsea, Liverpool, City, United i Tottenham) els ha marcat 26 gols. Només Agüero (43) i Vardy (31) han marcat més gols que ell, però jugant també els partits de lliga.

Un Messi més madur

Messi, estrella del Barça i líder a la gespa, ha passat a exercir també de líder quan la pilota no està en joc. Com amb el repte de tornar a guanyar la Champions, o com quan exigeix al públic del Camp Nou que no xiuli Coutinho: “És lleig fer-ho a un dels nostres. Ara no és el moment. Hem d’anar plegats per guanyar les tres finals que ens queden”, deia dimecres. Es referia a la tornada de semifinals de la Champions, a la final -si s’hi arriba- al Wanda Metropolitano i a la final de Copa contra el València.

Una competició, la Copa, on es va arribar a la final després d’aixecar un 2-0 en contra del Sevilla al Camp Nou. Un dia abans, Messi ja havia fet una crida a l’afició a través dels micròfons de RAC1 perquè els aficionats anessin a l’estadi perquè hi hauria sarau. Dit i fet: el Barça va remuntar als quarts de final i es va imposar per un contundent 6 a 1.

No són només els gols. “És la referència de l’equip, qui marca el ritme i qui organitza l’atac. I algú que normalment l’encerta”, el lloava l’entrenador, Ernesto Valverde, que aquesta temporada l’ha dosificat més que mai: del 84% del curs passat al 74% actualment, deu punts percentuals menys. Això li ha permès fer esforços com en el partit contra el Liverpool. Dissabte, a Vigo, tornarà a descansar per poder estar al 100% a Anfield Road. “Quan comença a córrer, la resta anem al darrere”, rematava Rakitic. Messi marca el camí i al museu ja comencen a prendre mides per veure on posaran la sisena Champions.