Caeleb Dressel i Emma McKeon, els reis de la natació a Tòquio

BarcelonaEls Jocs de Tòquio havien de ser els primers sense Michael Phelps, l'esportista amb més medalles de la història. I amb Phelps a la graderia fent de comentarista, la natació no ha perdut interès, tot el contrari. Les aigües japoneses han viscut una nova edició de l'etern duel entre els Estats Units i Austràlia. Amb actors secundaris convidats, cert. Genis com el rus Rylov, la japonesa Ohashi, la sud-africana Schoenmaker o el sorprenent campió dels 400 estils, el tunisià Ahmed Hafnaoui.

Però cada cop que australians i nord-americans competeixen, el nivell puja. En una última jornada preciosa, les australianes van guanyar l'últim relleu, el 4x10 estils, i això va permetre a Emma McKeon ser la primera nedadora de la història a guanyar 7 medalles en una mateixa cita olímpica. Just després els Estats Units van guanyar el mateix relleu en categoria masculina amb un nou rècord mundial, i van acabar amb més medalles que cap altre país a la piscina. I Caeleb Dressel va tornar a casa amb cinc medalles d'or. En volia sis, abans de volar cap al Japó.

[L’equip d’Esports de l’ARA té en marxa un minut a minut dels Jocs Olímpics de Tòquio. Fes clic aquí per estar al dia de com avança la jornada]

La catalana Mireia Belmonte, després de tres Jocs consecutius guanyant medalla, torna amb un diploma olímpic gràcies a la seva quarta posició als 400 estils. Jessica Vall i África Zamorano, per la seva banda, van arribar fins a semifinals en uns dies de competició en què la delegació espanyola torna només amb tres diplomes.

En categoria masculina, Caeleb Dressel s'ha encarregat d'agafar el relleu a Phelps. El jove nedador de Florida, que el 2016 va guanyar el seu primer or al relleu 4x100 estils al costat de Phelps als Jocs de Rio de Janeiro, ha aconseguit fer-se un espai entre els grans noms de la natació, com Spitz o el mateix Phelps. Amb 24 anys va tancar la seva participació als Jocs imposant-se en la final dels 50 metres lliure amb un nou rècord olímpic, 21:07, per davant del francès Florent Manaudou i el brasiler Brunos Fratus. Després va fer l'últim relleu en la final dels 4x100 estils, en què va ajudar a batre el rècord mundial amb els seus 100 metres en papallona. Aquesta era la cinquena medalla de Dressel als Jocs (4x100 lliure, 100 lliure, 100 papallona, 50 lliure i 4x100 estils) i la sisena de la seva carrera.

Nascut a Florida, Dressel ja era en una piscina quan gairebé ni sabia caminar. Amb 15 anys, ja destacava en campionats nacionals, tot i que la vida li va acabar de canviar quan va conèixer Claire McCool, que seria la seva professora de matemàtiques a l'institut Clay High School de Green Cove Springs. "Va ajudar-me a pensar, a centrar-me. Era una d'aquelles persones que et marquen, cuidava cada alumne com un fil", recordaria. McCool va morir víctima d'un càncer el 2017. I el seu marit li va regalar a Dressel una cinta que solia portar al cabell la seva dona com a record. I Dressel la porta a tot arreu, també a Tòquio. "M'inspira. Recordo quan poc abans de perdre-la la vaig anar a veure a l'hospital. Era la dona més forta del món. Va seguir fent classes fins que va poder. I m'enviava missatges abans de cada prova". El 2018, de fet, Dressel va igualar el rècord de Phelps de 7 medalles d'or en uns campionats dels Estats Units. Les medalles les va regalar a joves espectadors, mentre agafava fort la cinta del cabell. Aquell dia, de fet, havia sortit a competir escrivint-se sobre el pit el nom de McCool. Abans solia escriure-s'hi versos bíblics, però aquell dia va decidir que s'inspiraria en la professora que va canviar la vida al gran dominador de la natació masculina.

La tradició australiana

En categoria femenina, malgrat el bon paper de l'eterna Katie Ledecky (dues medalles d'or i dues de plata), les australianes han dominat gràcies a Ariarne Titmus –que es va imposar en dos finals a Ledecky però que en va perdre dues més contra la nord-americana–, la reina de l'esquena Kaylee McKeown i, especialment, Emma McKeon. A l'última jornada, la nedadora de Wollongong va necessitar tot just 30 minuts per guanyar dues medalles d'or i convertir-se en la primera esportista australiana a superar les 10 medalles olímpiques. Primer va volar als 50 metres lliure, la prova més curta i explosiva, amb un nou rècord olímpic. Després va ajudar al relleu 4x100 estils i va frustar les nord-americanes, que van quedar a un sol dit de la medalla d'or.

Només a Tòquio, McKeon ha guanyat 4 medalles d'or (relleu 4x100, 100 metres lliure, 50 metres lliure i relleu 4x100 estils) i el bronze als 100 papallona, els relleus 4x200 estils i 4x100 estils. L'últim cop que una dona va guanyar set medalles en una mateixa edició dels Jocs, ho va fer amb la bandera d'un estat que ja no existeix: va ser la gimnasta soviètica Maria Gorokhóvskaia el 1952. McKeon porta la natació a la sang. El seu pare va guanyar unes quantes medalles als Jocs de la Commonwealth i va participar en cinc finals olímpiques als Jocs del 1980 i el 1985 sense poder guanyar cap cop. Tampoc va poder guanyar cap medalla el seu tiet,  Rob Woodhouse, als Jocs del 1984. ¿I la mare? Doncs no va arribar mai als Jocs, però sí a finals dels Jocs de la Commonwealth. El 2012 l'Emma tenia 17 anys quan va quedar-se a una sola plaça d'entrar a l'equip australià dels Jocs de Londres. Aquell mateix dia, però, va animar el seu germà David, que sí que va aconseguir el passaport i va arribar a ser finalista dels 400 metres lliure. L'Emma, doncs, s'ha encarregat de guanyar les medalles que els seus familiars no van aconseguir. I ho ha fet compaginant-ho tot amb els estudis de medicina. La seva tesi doctoral serà sobre com millorar el sistema de sanitat pública.

McKeon és la nova generació d'una llarga llista de grans nedadores australianes, la terra on ja el 1912 nedadores com Fanny Durack i Wilhelmina Wylie van recollir diners pels carrers de Sydney exigint anar a competir als Jocs Olímpics d'Estocolm. McKeon, que va decidir deixar de ser entrenada pel seu pare per fer un pas endavant i créixer en massa muscular per ser més competitiva, ha liderat una potent delegació australiana capaç de guanyar 8 de les 17 proves femenines. Un retorn triomfal per a una terra on la natació és sagrada. Per això havia fet tant de mal tornar dels Jocs de Londres el 2012 amb una sola medalla d'or. I dels Jocs de Rio de Janeiro del 2016 amb tres medalles daurades. I només una, el relleu 4x100, va ser en categoria femenina. Durant cinc anys han planificat els Jocs de Tòquio. I s'han sortit amb la seva.