ATLETISME

Mor Jordi Llopart, primer medallista olímpic de l'atletisme estatal

La família de l'atleta ha comunicat aquest dimecres la seva defunció

La família de Jordi Llopart ha comunicat aquest dimecres la seva mort. L'atleta català, que a Moscou el 1980 va aconseguir la plata en els 50 quilometres marxa i es va convertir, així, en el primer guanyador d'una medalla per a l'atletisme espanyol en uns Jocs Olímpics i va ser campió d'Europa de la mateixa disciplina a Praga el 1978, estava en coma irreversible després de patir un infart.

Llopart, pioner de la marxa espanyola juntament amb Josep Marín (amb qui va formar un duo mític de la història de l'atletisme català i estatal), va néixer el 5 de maig del 1952 al Prat de Llobregat (Barcelona). Va competir en tres edicions dels Jocs Olímpics: Moscou 1980, Los Angeles 1984 i Seül 1988. A part, Llopart era assistent tècnic sanitari i diplomant en turisme, i també va cursar els estudis oficials d'arts gràfiques. També va treballar com a auxiliar administratiu a l'Ajuntament del Prat, en el qual va estar en excedència durant la seva etapa dedicada a l'atletisme, la seva gran afició i disciplina professional. Sempre va militar al Grup Cultural Esportiu La Seda i el seu entrenador va ser el seu pare, Moisès Llopart, exceptuant les dues etapes en les quals el va dirigir a Mèxic el tècnic polonès Jerzy Hausleberg.

Llopart es va iniciar en l'atletisme a mitjans dels anys seixanta, al principi en proves de cros i de 100 i 300 metres. Posteriorment, el 1976 es va proclamar per primer vegada campió d'Espanya de la prova de 20 km en pista. Dos anys després es quan va aconseguir el seu primer títol nacional en 50 km, una fita que repetiria en set ocasions més: 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990 i 1991. En aquesta última distància, la seva gran especialitat, va ser arribar a ser plusmarquista estatal tant en pista com en ruta. 

Als Jocs Olímpics de Moscou el 1980 va aconseguir la plata en els 50 km marxa, en el que seria una jornada inoblidable per a l'atletisme estatal. Era la primera vegada que un atleta espanyol pujava al podi en una cita olímpica. Quatre anys més tard, als JJOO de Los Angeles, va ser setè, i
a Seül 1988, tretzè. Llopart també va participar en tres Mundials, sempre en la disciplina dels 50 km marxa. Va ser en els d'Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 on va registrar uns resultats discrets. P el que fa a campionats europeus, l'atleta català va participar en quatre entre el 1978 i el 1990 i va guanyar l'or a Praga el 1978. També va participar en tretze Copes del Món entre els anys 1973 i 1991. 

El 1992 s'inicia com a entrenador

Finalment, es va retirar de la competició després de la  quarta posició en el Campionat d'Espanya de marxa, al març del 1992 a Badalona, on es va quedar fora de l'equip olímpic per als Jocs de Barcelona. A partir de llavors va començar la seva etapa com a entrenador, en la qual va tenir com a pupils Daniel Plaza –campió olímpic a Barcelona 1992–, Basilio Labrador, Jesús Angel García Bragado –campió del món el 1993 i subcampió el 1997 i el 2001–, Teresa Linares, la polonesa nacionalitzada espanyola Beata Betlej i diversos atletes de marxa japonesos.

A més, va ser president de l'Associació Catalana d'Esportistes contra la Droga i des de gener del 1993 assessor de la Federació Espanyola en la disciplina de marxa, organització en què va ser seleccionador nacional femení als noranta. Entre el 2005 i el 2008 va ser secretari tècnic a la secció d'atletisme del Barça. Després, va ser contractat com a coordinador tècnic per Mèxic per potenciar l'equip d'atletes de marxa per al cicle olímpic 2008-12. Després d'aquesta experiència es va quedar a l'atur i va tenir dificultats econòmiques: va rebre diferents ajudes i prestacions i va alternar diferents projectes. 

Llopart, per la seva trajectòria, va rebre, entre altres distincions, la insígnia d'or de la Federació Espanyola d'Atletisme el 1993, la  medalla de plata de la Reial Orde al Mèrit Esportiu el 1994 i de l'Ordre Olímpica del COI el 2000.