Esports 24/02/2019

El judici a Sandro Rosell, en deu claus

L'expresident del Barça s'asseu aquest dilluns al banc dels acusats

Martí Molina
6 min
Sandro Rosell, detingut

Barcelona / MadridJa han passat 21 mesos des que la jutgessa Carmen Lamela va dictaminar presó provisional sense fiança per a Sandro Rosell. Després de gairebé dos anys d'espera, primer a Soto del Real i després a Brians 2, el que va ser president del Barça s'asseu aquest dilluns al banc dels acusats de l'Audiència Nacional. Està acusat, conjuntament amb el seu soci Joan Besolí, de blanqueig de capitals i d'apropiació indeguda pel cobrament il·lícit de comissions en el marc de l'operació Rimet. Aquests són els deu punts més destacats del seu cas:

1. Què és l'operació Rimet?

És una operació policial que comença el 2016 per investigar i perseguir un suposat cas de cobrament de comissions il·lícites per la venda dels drets audiovisuals de la selecció brasilera de futbol, i el posterior blanqueig d'aquest capital a través de societats pantalla en paradisos fiscals.

El cas va sortir a la llum el maig del 2017 amb la detenció de l'expresident del Barça Sandro Rosell i quatre persones més, ordenada per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Gairebé dos anys després, el cas arriba als tribunals.

Rosell i el seu soci Joan Besolí han estat aquest temps en presó preventiva. Els altres acusats -tres detinguts inicialment, i un quart- han estat en llibertat amb càrrecs.

2. Qui són els acusats?

El nom més mediàtic és el de Sandro Rosell, pel fet d'haver sigut president del Barça, però al banc dels acusats s'hi asseuen cinc persones més. D'una banda, el gestor andorrà Joan Besolí, soci de Rosell a l'empresa Uptrend, que actuaria d'intermediària en l'adquisició dels drets de futbol de la selecció brasilera. Els altres acusats són Marta Pineda, dona de Sandro Rosell; Josep Colomer, amic personal de Rosell; Sahe Ohannessian, amic de Rosell, i José Antonio Ramos, cunyat de Besolí.

A ulls de l'acusació, Rosell és el cap del que denomina "organització criminal" i Besolí l'ideòleg de l'entremat societari per blanquejar els diners. Els altres quatre actuarien com a testaferros o col·laboradors necessaris per al suposat delicte que se'ls imputa.

3. Quines penes demana la fiscalia?

Hi ha dos delictes, el de blanqueig de capitals -sigui de manera esporàdica o reiterada- i l'organització criminal -referent al suposat cobrament de comissions il·lícites-. En aquest últim, a Rosell i Besolí se’ls considera responsables de la trama, mentre que la resta d’acusats són considerats col·laboradors necessaris.

Per a Rosell, l’acusació pública demana 11 anys de presó (6 per blanqueig reiterat i 5 per les comissions), més 59 milions d’euros de multa.

A Besolí li demanen 10 anys de presó (6 per blanqueig reiterat i 5 per les comissions) i una multa de 55 milions.

A Ramos li demanen 8 anys de presó (5 per blanqueig reiterat i 3 per les comissions) i una multa de 50 milions.

A Ohannessian li demanen 7 anys de presó (4 per blanqueig i 3 per les comissions) i una multa de 40 milions.

A Pineda li demanen 7 anys de presó (4 per blanqueig i 3 per les comissions) i una multa de 50 milions.

I, finalment, a Colomer li demanen 6 anys (3 per blanqueig i 3 per les comissions) i una multa de 40 milions.

4. Com va ser la presumpta trama?

El cas es remunta al 2006, quan Ricardo Teixeira, aleshores president de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), negocia una millora dels drets d’imatge de la selecció del Brasil. Sandro Rosell, amic íntim de Teixeira, actua d’intermediari amb una societat de capital àrab, International Sports Events (ISE), on havia treballat com a assessor. Finalment, ISE acaba aconseguint els drets per a 24 partits del combinat brasiler i multiplica la quantitat que fins aleshores percebia la selecció.

Ara bé, per a l’acusació, aquesta venda dels drets audiovisuals s’hauria fet amagant informació a la CBF i, a través d’un entremat d’empreses, algunes suposadament fantasmes, s’hauria aconseguit desviar part dels diners que -a ulls de l’acusació- pertanyien a la CBF. Dit d’una altra manera, que la CBF hauria cobrat menys del que li pertocaria, però sense ser-ne conscient. Diners, uns 15 milions en total, que haurien anat a parar principalment a la butxaca del mateix Teixeira i de Rosell, que haurien disposat d’aquest capital un cop blanquejat i dipositat finalment en diferents comptes bancaris a Andorra.

Rosell és considerat per a l’acusació el responsable de la trama i Besolí, gestor de professió, l’encarregat d’idear el recorregut que havien de fer els diners per arribar blanquejats a Andorra. La resta d’acusats haurien actuat com a testaferros perquè la trama arribés a bon port.

5. Quina implicació té l'FBI en el cas?

La participació de l'FBI va ser clau. De fet, feia anys que la policia federal dels Estats Units estava investigant els negocis en el futbol -que el 2015, per exemple, va destapar una macrotrama de comissions il·legals i soborns a la FIFA, implicant-t'hi l'adjudicació del Mundial de Qatar 2022-. L'FBI, doncs, emet un informe a la policia espanyola advertint de moviments bancaris en el món del futbol, amb quantitats molt elevades de diners. Aquest informe arriba el 2016, un any abans de la detenció de Rosell, i és el punt de partida de la investigació del cas Rimet. La investigació a territori espanyol va ser a càrrec de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

6. Què al·legarà la defensa?

Els advocats de Sandro Rosell són Pau Molins i Jordi Pina, advocats que aquests dies també treballen en el judici de l’1-O -Molins defensa l’exconseller Santi Vila, i Pina defensa els exconsellers Josep Rull i Jordi Turull i l’expresident de l’ANC Jordi Sánchez.

Molins i Pina basaran la seva defensa intentant desmuntar la tesi que l’expresident del Barça va obtenir de manera il·lícita diners de la CBF, sinó que els diners que van ingressar corresponien als honoraris per la gestió. Com a prova, defensaran que la CBF "no se sent perjudicada" per la gestió de Rosell, sinó més aviat beneficiada perquè "va doblar els beneficis".

Com a prova, que 15 senadors van emetre un dictamen i només 2 hi van observar algun fet punible. Un d’ells, l’exblaugrana Romário, que la defensa intentarà desacreditar dient que no és imparcial, que vol ser president de la CBF i que actua amb ressentiment cap a Rosell perquè no li va facilitar un contracte amb Nike ni va afavorir que el seu fill entrés a La Masia blaugrana -les declaracions en aquest sentit les va fer la setmana passada en una entrevista a RAC1.

Sobre la relació entre Rosell i Teixeira, la defensa assegurarà que Rosell no va pagar-li cap comissió, ni directament ni indirectament. I que, en el cas que això hagués passat, no es tractaria d’un delicte, ja que al Brasil aquest fet no és punible.

En qualsevol cas, la defensa considera que el punt clau és el primer, corresponent a la venda dels drets audiovisuals, i que, si s’aconsegueix rebatre aquest punt i demostrar que no hi va haver cap fet punible, la resta de casos quedaran automàticament invalidats.

7. La presó preventiva de Rosell i Besolí

Sandro Rosell i Joan Besolí van ingressar en presó preventiva sense fiança a Soto del Real el 25 de maig del 2017, dos dies després que fossin detinguts. Durant aquest temps, han demanat una desena de vegades la llibertat provisional, que els ha estat denegada per la jutgessa Carmen Lamela al considerar que hi havia "un risc elevat de fuga".

La defensa de Rosell va oferir la llibertat sota fiança, retirada de passaport, prohibició de sortir del territori espanyol, implantació de braçalet electrònic o l’obligació de firmar diàriament al jutjat, entre altres opcions, totes rebutjades per Lamela, que es justificava a través d’una conversa intervinguda entre Rosell i Ricardo Teixeira en què estarien planificant, suposadament, com fugir a un país sense tractat d’extradició. Extrem que la defensa ha negat sense èxit. En total seran 21 mesos a la presó, i Rosell assegura haver batut "tots els rècords" de presó preventiva per un delicte econòmic.

En el cas de Besolí, Lamela al·lega que és ciutadà andorrà i que, per tant, té risc de fuga.

8. Quant durarà el judici?

La jutgessa Carmen Lamela va dictaminar l’obertura del judici oral el 27 de juliol del 2018, data en què també va interposar una fiança d’entre 53,3 i 78,6 milions als acusats. Ara bé, no serà Lamela qui jutjarà el cas, sinó un tribunal de l’Audiència Nacional.

El judici constarà de tres setmanes de sessions, amb una setmana de descans entremig. Entre dilluns i dimarts començaran les qüestions prèvies i les declaracions, i està previst que Rosell, que serà el primer a parlar, declari aquest mateix dilluns 25 de febrer. Després serà el torn dels testimonis, tant de l’acusació com de la defensa, i de les proves documentals. Si es compleixen els terminis, el judici quedarà vist per a sentència el 27 de març.

9. Què passarà un cop hi hagi sentència?

Sigui quina sigui la resolució final, les diferents parts podran presentar un recurs al Tribunal Suprem. En el cas que el Suprem ratifiqués la condemna, aleshores podrien recórrer al Tribunal Constitucional i, finalment, al Tribunal Europeu. Això sí, en aquests dos últims recursos només podrien al·legar que els han vulnerat un dret fonamental. Cadascun d’aquests recursos pot allargar-se entre un i dos anys.

10. Què té a veure el cas Rimet amb el cas del trasplantament d'Abidal?

Els dos casos són separats, però el segon, relatiu al trasplantament de fetge de l'exjugador del Barça, arrenca durant la investigació del cas Rimet. En una de les converses telefòniques intervingudes, un dels col·laboradors de Rosell afirma que van adquirir de manera il·legal un fetge per a Abidal.

A partir d'aquesta conversa, la UDEF trasllada el cas a la fiscalia perquè la investigui i se n'obren les diligències corresponents. Inicialment, el cas s'havia arxivat tot i que s'ha reobert a instàncies de la fiscalia per irregularitats en la documentació. En aquests moments s'està investigant.

stats