L’ALTRA MIRADA

El jugador retirat que cobra més que els titulars

Des de fa 5 anys, cada 1 de juliol els Mets són motiu d’escarni als informatius i a les xarxes socials, en el que s’ha començat a anomenar el National Bobby Bonilla Day

Vítor Baía, Prosinecki, Overmars, Ibrahimovic... això era Bobby Bonilla als Mets de la temporada 1999, un fitxatge fallit, un jugador veterà que a Nova York acabava de fer la seva pitjor temporada com a professional del beisbol i encara tenia un any més de contracte. Un jugador barallat amb la premsa i amb l’entrenador, que va prometre “focs artificials en el nou mil·leni” si no jugava més durant la temporada 2000. Bonilla provocava, buscant que els Mets el traspassessin, però hi havia un problema: cap equip es volia fer càrrec dels 5,9 milions de dòlars que havia de cobrar l’any 2000.

Els Mets eren en un carreró sense sortida, i va ser llavors quan algú va trucar a l’agent de Bobby Bonilla amb una idea desconcertant: si Bonilla acceptava ajornar el pagament uns quants anys li pagarien els diners que li devien amb interessos. I així va ser com els 5,9 milions que els Mets devien a Bobby Bonilla es van convertir en gairebé 30, però el pagament es faria en quotes anuals entre els anys 2011 i 2035. Durant aquest període de temps, cada 1 de juliol Bobby Bonilla rebria al seu compte corrent un ingrés de gairebé 1,2 milions de dòlars. Si Bonilla encara és viu el dia de l’últim pagament, tindrà 72 anys.

Des de fa 5 anys, cada 1 de juliol els Mets són motiu d’escarni als informatius i a les xarxes socials, en el que s’ha començat a anomenar el National Bobby Bonilla Day. L’any passat els Mets van arribar a la gran final, a les World Series, amb una rotació de llançadors titulars formada per Matt Harvey, Jakob DeGrom, Steven Matz i Noah Syndergaard, tots ells joves estrelles que van cobrar durant la temporada 2015 entre 500.000 i 620.000 dòlars, la meitat del salari de Bobby Bonilla. ¿Us imagineu que el 2016 Vítor Baía cobrés el doble que Sergi Roberto? Cal tenir en compte que la Major League Baseball té unes normes segons les quals durant els tres primers anys de contracte els equips tenen poder absolut sobre un jugador i poden decidir què li paguen, amb l’única restricció del salari mínim, que ronda el mig milió de dòlars. El poder de la lliga.

1,2 milions de dòlars

cobra cada juliol Bobby Bonilla, ja retirat

A simple vista costa pensar que l’operació dels Mets fos un encert, però per aprofundir-hi és important saber què en van fer dels 6 milions que van deixar de pagar a Bonilla el 2000. Amb aquests diners l’equip de Nova York va portar Mike Hampton, un llançador que va fer una molt bona temporada i va ajudar l’equip a arribar a les World Series per primer cop en 14 anys. L’any següent Hampton va marxar, i del traspàs els Mets en van treure una elecció del draft que van fer servir per escollir David Wright, el jugador que ha anotat més carreres en la història de l’equip. Vist així, l’acord potser no va ser tan dolent. Si alguna cosa envolta el beisbol americà són els milions de dades i paràmetres amb què es mesura el joc, fins al punt que el portal Fangraphs mesura quan li costaria a un equip pagar al mercat el valor d’un dels seus jugadors. Segons aquesta dada, si els Mets haguessin hagut de pagar pel rendiment de Wright al mercat s’hi haurien gastat al voltant de 310 milions de dòlars, molt més dels 100 milions que li han pagat fins ara. Vist així, els 30 milions de Bonilla no són res.

Tot i que el cas de Bobby Bonilla és de llarg el més famós d’entre els contractes pagats en diferit, no és l’únic ni el més quantiós. Manny Ramirez rebrà 32 milions dels Red Sox durant 16 anys, i Matt Holliday, Todd Helton i Ryan Zimmerman tenen acords similars, i la llista s’estén fins i tot a altres esports: Kevin Garnett rebrà 35 milions en 7 anys dels Boston Celtics quan plegui. Aquest mateix any s’han signat acords d’aquest estil: el primera base dels Orioles, Chris Davis, cobrarà entre el 2023 i el 2037 una quarta part del contracte de 161 milions de dòlars que ha signat aquest any.