Laporta rebat la carta "plena de mentides" de Bartomeu

BarcelonaSi divendres l'expresident Josep Maria Bartomeu enviava una carta a Joan Laporta per defensar la seva gestió al capdavant del club, ahir era l'actual president qui responia davant de la premsa. En una roda de premsa que va durar dues hores, va dedicar trenta minuts de rellotge a rebatre punt per punt tot el que Bartomeu li havia dit en una carta que Laporta va dir que estava "plena de mentides".

"A mesura que anava llegint la carta veia mentides i més mentides. I és per això que he volgut matisar-ho tot, perquè les mentides, de tant repetir-les, al final s'acaben convertint en veritat", deia Laporta, molt contundent a l'hora de desgranar la gestió de la directiva de Bartomeu. No va ser l'exposició de la due diligence, que farà al mes de setembre el CEO del club, Ferran Reverter, però sí un avançament de la situació econòmica de l'entitat. Si l'expresident acusava la directiva actual d'"inacció", Laporta es defensava dient que s'havien trobat un club "pitjor del que s'imaginava durant la campanya" i que, per aquest motiu, els resultats trigaran més temps a veure la llum.

Números vermells

Laporta començava pel primer punt, en el qual Bartomeu defensava la seva gestió, sobretot en el seu últim any complet al capdavant del club (2019-20) amb l'argument que la junta actual havia demanat precisament que l'assemblea aprovés aquests comptes. Un balanç que, si bé era negatiu en l'últim curs, suposava uns 100 milions de benefici al llarg del mandat. El president actual va dir que ho va fer "per raons tècniques i per no paralitzar l'activitat del club" i va afegir que, mirant amb lupa els comptes, "el balanç hauria de ser negatiu" en el global de la gestió.

Sobre la dimissió, Bartomeu esgrimia que la junta va renunciar per la negativa del Procicat a ajornar el vot de censura. Laporta diu que és "fals" i que, "segons les enquestes", van marxar "per no ser la primera junta de la història censurada". Com també va negar que s'haguessin arribat a retallar els salaris dels futbolistes amb la taula de negociació –iniciada per Bartomeu i continuada per la gestora–. "Es van diferir 68 milions, en comptes dels 90 previstos. Però com que ja s'havia fet una taula, no en podíem fer una altra en el mateix exercici". De fet, Laporta anava més enllà i matisava que els contractes no suposaven un estalvi per al club, ja que els diners "s'acabaven pagant més endavant en forma de primes".

Un dels punts als quals Laporta va dedicar més estona va ser el que feia referència al Barça Corporate i a l'acord entre la Lliga i CVC, dues vies d'ingressos que haurien pogut rebaixar l'impacte de la pandèmia en les finances del club però que la junta actual no va acceptar. Sobre el Barça Corporate –vendre un percentatge d'actius del club–, Laporta va criticar el seu antecessor per haver "trencat la confidencialitat dels contractes" i afegia que, en el cas concret de Barça Studios, "no estava preparat per poder-se vendre", tant des d'un punt de vista de la constitució jurídica de l'empresa com per incompatibilitats amb el patrocinador principal del club, Rakuten. I que, en general, els actius estaven valorats "per sota" del seu preu de venda. Mentre que, amb el fons CVC, va repetir el que ja havia comentat fa uns dies, que al seu entendre era "tapar forats" a canvi "d'hipotecar els drets audiovisuals durant 50 anys".

Els diners de Neymar

A la carta, Bartomeu no entenia com la directiva actual havia "perdonat 16,5 milions a Neymar", tenint en compte la situació del club. Laporta responia dient, d'entrada, que 10 d'aquests milions "no es podien reclamar perquè el cas havia prescrit" i que, si bé és cert que el Barça havia guanyat la primera demanda sobre Neymar per valor de 6,5 milions, el jugador tenia interposades altres demandes que superaven els 50 milions. "Les dues parts vam acordar acabar amb aquests litigis i fer net", justificava el president actual.

A l'àmbit patrimonial, i sobre la remodelació del Camp Nou, mentre Bartomeu treia pit d'haver deixat l'estadi a punt per a les obres, Laporta va etzibar que el projecte de Bartomeu "estava basat en un seguit de falsedats i falta de transparència". Per exemple, per no haver dit a "més de 12.000 socis que hauran de passar de primera a tercera graderia" o no fer cap de les més de cent actuacions urgents per permetre el retorn del públic, i que van costar 1,8 milions. Per això, va tancar, modificaran el projecte per mirar de començar les obres el 2022.