EL PROBLEMA DE LA LLENGUA AL FUTBOL
Esports 13/11/2011

Quan l'idioma també juga

Natalia Arroyo
4 min
Quan l'idioma també juga

Si un futbolista és bo i les lesions el respecten, no hi ha cap obstacle que pugui impedir que triomfi. Aquesta és, si més no, la màxima que tothom dóna per bona. Però en alguns casos l'idioma pot acabar sent l'obstacle que freni o limiti la carrera esportiva d'un jugador, com si la llengua fos un defensa que no es pot regatejar. "La llengua és un vehicle bàsic d'integració", assegura Albert Sáez, professor de castellà per a estrangers a l'escola Edist, on Vladimír Weiss, jugador de l'Espanyol cedit pel Manchester City, està rebent classes.

"Un futbolista té certa urgència per aprendre un idioma i és un alumne amb unes necessitats molt particulars", explica Maria Teresa Blasco, directora d'Edist. Els contractes dels jugadors, sovint curts, obliguen a una adaptació express, molt diferent de la d'altres persones. La pressió mediàtica que envolta un fitxatge i l'exigència per un rendiment immediat dificulten un procés d'aprenentatge que hauria de fer-se de manera més tranquil·la i natural. I, en una situació ideal, la necessitat de rebre classes ha de néixer de la voluntat del jugador i mai de la sensació d'obligació. "El Weiss té moltes ganes i s'ho pren seriosament. Aquesta és la clau, que ell vulgui aprendre", explica Sáez. I Blasco afegeix una anècdota que va viure amb el romanès Gica Popescu, a qui va fer classes particulars de català per desig exprés del futbolista. "Ell volia conèixer la llengua i, fins i tot, va atrevir-se a dir unes paraules al balcó de la Generalitat en una celebració". Va ser després de guanyar la Recopa d'Europa l'any 1997 amb Bobby Robson. Amb un català perfecte, Popescu va dir: "Em sento molt content i orgullós d'aquest club i d'aquest país. Visca el Barça i visca Catalunya!"

Hleb i la falta d'interès

La situació de Weiss o Popescu no té res a veure amb la d'Alexandr Hleb al Barça. No era un crac mundial, però les seves actuacions amb l'Arsenal van cridar l'atenció de la secretaria tècnica, que el va fitxar l'estiu del 2008 perquè, aparentment, tenia perfil Barça. I potser el té, però per qüestions d'idioma no va integrar-se i va haver de fer les maletes sense haver-se adaptat a la disciplina blaugrana i a Catalunya. En el seu cas, l'entorn blaugrana culpa al bielorús d'haver tingut poc interès per aprendre la llengua i això el va acabar marginant. En unes declaracions posteriors, Hleb va criticar que si no parles català al Barça, "no ets acceptat". "A Catalunya viu gent molt patriota i has de parlar la seva llengua perquè et vegin com un d'ells", va dir. Tot i fer tres classes de castellà a la setmana, mai no va ser capaç de comunicar-se bé. "No és fàcil arribar a un nou país, amb un nou idioma, i jugar bé", es va justificar.

Weiss i l'ordre de Pochettino

L'eslovac Vladimír Weiss fa poc més de quatre mesos que viu a Barcelona i, tot i que encara no s'atreveix a respondre en castellà en una roda de premsa, comença a agafar la base gramatical i a dominar el vocabulari essencial per començar a entendre's amb els seus companys i amb el cos tècnic. Cedit pel Manchester City, l'extrem és conscient que necessita "parlar espanyol aviat" perquè Pochettino l'hi reclama. "Em va dir que era essencial que dominés l'idioma per adaptar-me al futbol d'aquí i això estic fent", confessava en anglès davant dels mitjans. La situació de Weiss a l'Espanyol, si bé no és desesperada, denuncia un context de baix nivell d'anglès en el món del futbol. A la plantilla blanc-i-blava, de base llatina, només Rui Fonte i Héctor Moreno parlen un anglès fluid i ni Pochettino ni els seus ajudants, tret del preparador físic Jesús Pérez, dominen altres llengües a més del castellà o el català. Blasco, de fet, confessa que alguns membres del cos tècnic del club, sobretot els responsables del departament de scouting, reben classes d'anglès per poder fer millor la seva feina. Com en el cas del jugador, les lliçons s'encaminen a aprendre el glossari del futbol i fer-se entendre. "La gramàtica és la que és per a tots, però s'intenta posar exemples útils per al seu dia a dia i hem preparat un dossier específic de vocabulari futbolístic", explica Sáez.

L'estrany cas de Txigrinski

Un cas atípic és l'experiència que va viure Dmitro Txigrinski al Barça. Des del primer dia, l'ucraïnès va poder-se fer entendre en anglès i italià, idiomes que Guardiola domina a la perfecció i que també parlaven diversos membres del cos tècnic i del vestidor. L'esforç del central del Xakhtar Donetsk per integrar-se li va permetre parlar una mica de castellà en poques setmanes i, poc després, fins i tot es va atrevir amb el català. Però les seves dificultats idiomàtiques van fer que la seva progressió i integració dins el terreny de joc fos més lenta. Massa lenta, sobretot, per a l'afició, que tampoc va poder connectar amb el futbolista perquè, per idioma, va aparèixer poc als mitjans, la qual cosa va precipitar la seva sortida del club.

Iniesta ja parla català

I és que la relació amb la premsa és bàsica perquè un futbolista es faci estimar per l'afició i s'adapti abans a un club nou. No li fa falta a Andrés Iniesta, més que consolidat a l'equip i estimat per la grada, però el manxec dijous va completar la primera entrevista íntegrament en català a RAC1, en un gest que mostra l'estima que té pel país on viu i l'escut que defensa. "Em costa perquè no és la meva manera d'expressió natural", va reconèixer. Perquè l'idioma també juga i, tot i que no marca gols, sí que pot ajudar a allargar un contracte o poder-ne fer més.

stats