La mala ressaca del Barça

Serà una Lliga que guanyarà qui falli menys més que no pas qui guanyi més

Les millors nits tenen sempre despertars difícils. Malgrat que el vestidor del Barça va evitar excusar-se en la forta càrrega emocional de dimecres a la Champions, el partit contra els francesos va pesar moltíssim ahir. És molt complicat canalitzar les emocions que es van viure contra el PSG, només quatre dies després de la gran proesa, al camp d’un dels equips que lluiten per mantenir la categoria. Com va dir Ricard Torquemada a la retransmissió de La TDP, aquest partit es va perdre el dia que el Barça va caure 4 a 0 a París.

Ni Barça ni Madrid estan demostrant ser equips infal·libles. Cap dels dos ha aconseguit agafar velocitat de creuer per marcar distància amb el rival, i les ensopegades es van alternant. Les virtuts es veuen tant com els defectes, fins al punt que sembla que serà una Lliga que guanyarà qui falli menys més que no pas qui guanyi més. I més amb aquest Barça selectiu, capaç de fer realitat els impossibles, però alhora posar en risc el títol contra els equips a priori més assequibles. Amb els 3 d’ahir, s’han perdut 8 punts contra els rivals que aspiren a Europa i se n’han deixat escapar 13 contra els que lluiten per la permanència.

Segueixo pensant -i m’hauria agradat dir-ho després d’un triomf- que el model actual d’aquest Barça -que transcendeix Luis Enrique- és arriscat. Ni el 6 a 1 contra el poderós PSG pot fer-me canviar d’idea. És un equip capaç de fer la proesa més gran que he vist en un camp de futbol, però alhora sobreviure enmig de la grisor durant molts caps de setmana. I, tot i això, amb tanta qualitat que és capaç de guanyar-ho tot. I, tot i això, hauríem de poder seguir mirant el club allunyats del prisma del marcador. Mirant com durant les últimes setmanes és més el Barça de Neymar que de Messi. Un equip més emocional que racional. Més elèctric que subtil. I ahir, sense el brasiler al camp, el futbol del Barça va tenir un punt de melancolia. Però tot i les sensacions del moment, i que la solució temporal potser passa per Neymar, la idea ha de passar per Messi.