El manual final d’Iniesta

BarcelonaEncara dura l’impacte de la final de Copa del Rei. I no dura només pel marcador contundent sinó per la manera com es va gestar la victòria. Que el Sevilla no tingués cap possibilitat en cap tram del partit va tenir, sobretot, una explicació: que el Barça va estar impecable. Rotund, agressiu, desinhibit. “Ens ha sortit tot”, reconeixien des de l’ staff, encara amb l’eufòria del títol acabat d’aixecar. L’afirmació insinua un “no sempre ens ha sortit tot” que fa entreveure que si altres dies la proposta no era tan dominadora no era perquè no fos la intenció del tècnic i el vestidor, sinó perquè l’encert -o l’activació- eren diferents. No deixa de ser curiós que la reivindicació futbolística del Barça arribés, justament, després que apareguessin les primeres informacions de pes posant caducitat al projecte d’Ernesto Valverde.

Però hi ha una altra conseqüència derivada del 0-5 al Sevilla: l’actuació a la final marca la línia futbolística a seguir a can Barça. La manera, l’estil, la idea. Ahir s’encetava la setmana clau per saber el futur d’Andrés Iniesta. El club ja ha deixat d’esperar un canvi de decisió i comença a assumir que el manxec no continuarà l’any que ve. Que, efectivament, les llàgrimes de dissabte eren de comiat anticipat. D’última final.

I no va ser una última final qualsevol. Potser perquè Iniesta, motivat com mai, va fer que no ho fos o perquè, realment, “tot va sortir”, el partit contra el Sevilla serveix de decàleg de com s’espera que jugui el Barça sempre per satisfer l’exigència dels aficionats, per aniquilar els adversaris i per responsabilitzar tot l’equip de l’èxit. No es va guanyar per un brot de talent de Messi. Tampoc per una aturada de Ter Stegen amb 0-0. Ni per un peu puntual de Busquets. Va ser tot l’equip que va brillar.

Atacar amb pilota i sense

L’actuació tan rodona s’explica, essencialment, des de dues idees: defensar-se a camp contrari i tenir la pilota amb vocació d’anar endavant. Són conceptes bàsics, generals, però que, ben desplegats, defineixen l’ànima ofensiva de la idea de joc del Barça. I són, no casualment, l’essència del joc d’Iniesta: defensar per anticipació i no per xoc, i trobar un bon camí per progressar. Jon Aspiazu, el segon de Valverde, insistia en aquestes dues mateixes consignes abans de la final, com altres cops havia fet en una prèvia. La diferència és que dissabte van sortir.

El pas endavant per defensar

La primera idea, la de viure al camp de l’adversari, es va fer realitat per l’agressivitat defensiva del Barça. En els primers deu minuts va recuperar sis pilotes, i totes sis més enllà del mig del camp. Quan es perdia la pilota, els centrals feien una passa endavant, com en els dies de màxima confiança. Ni rastre de la por, del pànic que de vegades els fa anar enrere a protegir-se davant del porter. Piqué i Umtiti van fer les mateixes intervencions al terç central que al propi (9), i tot plegat va perpetuar el Barça a l’àrea sevillista, on es va jugar el 31,8% del temps en el primer quart d’hora. El Sevilla estava superat. Els percentatges en duels van ser lleugerament millors que en la mitjana domèstica (54% habitualment; 58% dissabte), però on el Barça va anar-hi de debò va ser en les entrades: el 91,7% es van resoldre a favor dels blaugranes. Altres dies la dada no passa del 67%.

Amb el rival arraconat, l’equip va interpretar el seu domini de possessió per atacar-lo. Esclafar-lo, fins i tot. El Barça no va tenir ni més possessió (64,1%) ni va fer més passades (638) que habitualment (63% i 642), però com que va veure’s a prop de la zona de finalització, va utilitzar la pilota com una arma i no com un escut. La combinació més repetida van ser les passades d’Iniesta a Messi (22). De l’argentí al manxec, n’hi van tornar 14.

A més, la presència exterior dels laterals va ser profunda, amb més del 64% de participacions a camp contrari (28 de 43 passades de Sergi Roberto i 40 de 64 de Jordi Alba).

L’última final d’Iniesta va ser la final que li agrada jugar al manxec, la del futbol que sent, la del manual que ha après. El que, des de la Xina, voldrà veure com fa guanyar el seu Barça en el futur.