FUTBOL

La mediació per intentar unir el Lleida i les seves penyes

Dues mediadores tracten el conflicte que ha dividit el club lleidatà

Malgrat els problemes esportius i les denúncies per impagaments, el principal maldecap del Lleida aquests últims mesos ha sigut el divorci amb les seves penyes. L’equip blau, actualment al Grup III de la Segona B, ha estat jugant amb les graderies mig buides per culpa de les crítiques de bona part de l’afició a la gestió de la directiva, i l’episodi ha acabat d’una manera insòlita, en un procés de mediació amb una empresa especialitzada que té com a objectiu intentar reconciliar un club i els seus aficionats pocs mesos després de veure com un penal deixava el club lleidatà sense l’ascens a la Segona Divisió.

La primera reunió va durar set hores. Es va fer en un espai indeterminat, ja que existien clàusules de confidencialitat signades per les parts. Asseguts, els representants de les penyes i de la directiva es van reunir amb dues mediadores professionals. Damunt la taula calia tractar el veto a entrar a l’estadi a 57 seguidors, la majoria de la penya Rudes Lleida, la més radical del Lleida, un grup que va trobar-se sense poder entrar al Camp d’Esports. Tot i que els últims anys s’han viscut pocs casos de violència a l’estadi del Lleida, el club va emparar-se en el dret d’admissió i van argumentar la decisió “per disposar d’una graderia sense cabuda per a actes violents i intolerants”. Un dels afectats és Moisés Gómez, de l’Associació Amics del Lleida: “L’única persona que em va dir que no podia entrar al camp va ser el guàrdia jurat de la porta d’accés. Els motius no els sé. Si se’m pot acusar d’alguna cosa és d’haver sigut crític amb la directiva a les xarxes socials”. L’advocat que els ha representat, David Berdié, considera els fets molt greus: “Es va prendre una mesura sancionadora sense seguir els procediments. En qualsevol règim disciplinari s’han de respectar una sèrie de principis. A aquestes persones se les va acusar, jutjar i condemnar sense haver-les escoltat”.

I enmig de la tempesta, aquesta espècie de teràpia matrimonial sembla que funciona. Després de la primera sessió, el club va aixecar el veto als seguidors expulsats, una condició indispensable posada per les penyes per continuar amb les negociacions. De moment, queden aparcades les denúncies presentades pels aficionats a la justícia, després que el Tribunal Català de l’Esport es declarés incompetent. El Lleida Esportiu no vol fer declaracions mentre duri el procés de diàleg.

Vaga d’animació

Si fa poc més de mig any hi havia cues per comprar les entrades i l’equip es quedava a un penal de l’ascens a Segona A, enguany el Camp d’Esports supera per poc el mig miler d’espectadors de mitjana. I encara sort, perquè en l’apartat esportiu el club s’ha apropat més a l’abisme del descens que no pas als primers llocs. Durant les últimes jornades el Lleida ha reaccionat, però és una realitat oposada a la de la temporada anterior. Ara l’enfrontament entre aficionats i directius ja existia la temporada passada, però estava soterrat gràcies al rendiment dels futbolistes, que tot i passar-se mesos sense cobrar, van lluitar fins a disputar l’última ronda de play-off. Acabada la temporada, però, el conflicte va esclatar definitivament: durant l’estiu, gairebé tots els jugadors van abandonar el club i fins i tot un parell de fitxatges van marxar poc després d’arribar. Algunes de les baixes van ser sonades, com la de Pau Bosch, que feia 17 anys que era al Lleida, o la de Molo, un dels jugadors més carismàtics. Va ser el detonant d’una vaga d’animació de les penyes que va deixar l’estadi gèlid al Camp d’Esports. Quan van decidir tornar, amb insults a la directiva inclosos, el president Albert Esteve, en lloc d’afluixar, responia que no reconeixia cap penya.

Ara, enmig del procés de mediació, l’estat anímic de les grades és d’apatia. El Lleida Esportiu és l’hereu de la Unió Esportiva Lleida, que va desaparèixer l’any 2011 amb 28 milions de deute. La presidència del nou Lleida va ser per a Albert Esteve i la direcció esportiva per al seu germà Jordi, alhora propietaris del club. Els socis-abonats no hi tenen cap poder de decisió. El futur és incert i, entre rumors de venda, el Lleida escala posicions per allunyar-se del descens. Amb el retorn dels aficionats, els resultats han millorat.