01/02/2015

La meravellosa anomalia dels germans Gasol

2 min

Els mitjans de comunicació nord-americans han anat farcits els últims dies d’històries de seguidors de Seattle i Boston que explicaven les seves aventures per recórrer mig país i veure la Super Bowl en directe. Alguns ni això, ja que hi ha qui va fer milers de quilòmetres sense tenir entrada. Les dades de consum que envolten la final de la NFL són una exageració, el resum perfecte de la passió amb què es viuen els esports als Estats Units.

Les marques comercials han sabut convertir els esportistes en herois i transformar partits com el d’ahir en gairebé una obligació nacional de la qual poca gent s’escapa. El negoci perfecte per a un país amb dèficit de tradicions. La majoria de nord-americans van veure la Super Bowl, però sobretot van passar la tarda menjant, bevent i consumint anuncis de 30 segons pels quals algunes empreses van pagar fins a quatre milions de dòlars.

Per a un esportista estranger no és fàcil entrar en l’star system ianqui i formar part de l’imaginari col·lectiu dels seguidors nord-americans, que són molt mitòmans, però també una mica xovinistes. La majoria dels pocs forasters que aconsegueixen tenir èxit als Estats Units han sigut formats allà i coneixen les especificats del que Johan Cruyff va batejar com a entorn. A la resta els costa connectar amb el gran públic.

És per això que l’elecció dels germans Gasol per disputar com a titulars l’All-Star de la NBA té un mèrit tan gran. Fa anys que el Pau i el Marc són respectats per entrenadors, companys i rivals, però la novetat és que ara s’han guanyat l’afecte dels seguidors, que els han votat davant d’estrelles tan populars com Carmelo Anthony, Chris Bosh, Dwight Howard o Kevin Durant. El Pau va rebre 974.177 vots, i el Marc, 795.121. Una barbaritat. Més encara en una societat en què les preferències de Justin Bieber -la presència de Kyle Lowry entre els deu escollits- poden tenir una influència tan preocupant.

Fins ara els germans Gasol eren jugadors de culte, aclamats per especialistes. La novetat és que els dos catalans s’han convertit en un fenomen de masses en un país que es mira amb escepticisme tot allò que ve de fora. La seva història és com la d’una pel·li indie que, després de rebre mil i un premis de la crítica, ha aconseguit deixar de ser minoritària i passar a ser exhibida a les principals sales comercials. Els nord-americans han madurat i ja estan disposats a comprar crispetes per veure jugar dos nois de Sant Boi. Una meravellosa anomalia.

stats