Atletisme

"Més madur, més fort i amb mes experiència": Adel Mechaal es reinventa

L'atleta palamosí s'entrenarà a partir d'ara a la residència Blume de Madrid amb Antonio Serrano

Adel Mechaal ha decidit reinventar la seva carrera com a atleta. El palamosí s'entrenarà a partir d'ara a la Residencia Joaquín Blume, de Madrid, amb Antonio Serrano. "Avui és el primer dia de la resta de la meva vida, s'ha acabat aquesta història, he aconseguit córrer, he estat part dels Jocs Olímpics, s'ha acabat el meu somni i el meu malson, començaré una nova història amb un final diferent, més madur, més fort i amb mes experiència", ha escrit al seu mur de Facebook.

Criticat per la seva condició d'independentista i pressionat per no haver justificat tres controls de dopatge, Adel Mechaal ha intentat allunyar-se durant les últimes setmanes del soroll mediàtic. "V aig rebutjar totes les trucades i totes les entrevistes per no crear més odi cap a la meva persona , per no haver de llegir missatges irrespectuosos , insults, idioteses i absurditats ", recorda l'atleta. "P arlo, llegeixo, penso i somio en català. I sento una estima enorme per Catalunya", diu en un text en què també recorda que sempre ha competit amb la selecció espanyola.

"Vaig rebutjar totes les entrevistes per no crear més odi"

Adel Mechaal Atleta olímpic

Les polèmiques el van afectar tant que Adel Mechaal va meditar no viatjar a Rio de Janeiro. "Vaig tirar la tovallola, renunciar als Jocs i donar per perduda la batalla, però van ser els meus germans els que no m'ho van deixar fer, no m'ho haurien perdonat. Un va agafar el primer avió que va trobar, es va plantar a Madrid i va lluitar al meu costat per la meva causa. Això em va fer reaccionar, i després de dos dies de lluita vaig poder resoldre tota la paperassa i viatjar cap a Rio", explica.

"Jo ja havia decidit tornar a casa i demanar perdó a la meva família després de dos dies tancat en un hotel sense menjar ni dormir, només bevent aigua de l'aixeta. Em sentia debilitat i derrotat", afegeix. "Durant aquella batalla vaig tenir infinitat de pensaments, pensava en totes les persones a les quals estava a punt de fallar. Em venien al cap tots aquells que em van veure créixer, les persones que em van educar, els que em van oferir feina, els que em van entrenar i els que em van donar excedència a la feina per anar a la recerca del somni olímpic. Si no aconseguia demostrar la meva innocència no podia tornar a casa en pau. Finalment, em van veure a la línia de sortida d'uns Jocs, i això em va alliberar", reconeix.

Més continguts de