Atletisme

El salt més alt de la història per tombar un registre del 1994

Armand Duplantis supera el mític rècord de salt amb perxa de Sergey Bubka

El suec Armand Duplantis, plusmarquista mundial de salt amb perxa, va arrabassar al llegendari Sergey Bubka l’últim rècord que li quedava, després de signar al Golden Gala de Roma la millor marca mundial de tots els temps a l’aire lliure amb un intent de 6,15 metres. L’atleta, de només 20 anys, va superar en un centímetre l’anterior plusmarca, en possessió de l’ucraïnès, amb un registre de 6,14 metres. El registre datava de l’any 1994. La gesta no va tenir testimonis, ja que el concurs es va celebrar sense espectadors a les graderies per les restriccions sanitàries provocades per la pandèmia de coronavirus.

“Volia batre el rècord absolut i saltar 6,15 perquè així ja no hi haurà mai més cap confusió possible. Ara ja he aconseguit els millors salts en pista coberta i descoberta”, va dir. No és la primera vegada que Duplantis aconsegueix un salt històric. El 15 de febrer passat, per exemple, es va enlairar a Glasgow fins als 6,18 metres i va assolir un altre rècord del món absolut. Aquest, en la disciplina de pista coberta.

El concurs no va semblar començar gens bé per al perxista escandinau, que sorprenentment va signar un nul en el seu primer intent sobre 5,80 metres. Res feia preveure que la jornada d’ahir passaria als llibres d’història de l’atletisme. El nul feia témer que Duplantis, com ja li va passar diumenge passat a Berlín, on es va imposar amb uns discrets 5,91 metres, no estigués en disposició d’amenaçar la marca de Bubka. Però si per alguna cosa destaca el suec, que aquest any ja havia saltat 6,07 a Lausana, és pel seu caràcter competitiu, així que, després d'assegurar la victòria en la reunió, es va llançar a intentar superar la plusmarca de l’ucraïnès.

Després de superar els 6 metres al primer intent i amb una facilitat sorprenent, Duplantis no va dubtar en sol·licitar als jutges que situessin el llistó als 6,15 metres. No va poder ser a la primera, un intent en el qual, tot i que va superar amb claredat la barra, va acabar enderrocant el llistó amb el pit en el moviment de descens. Un error que l’escandinau no va tornar a cometre en el seu següent intent, en el qual va superar amb comoditat els 6,15 metres que el confirmen com el millor perxista de tots els temps.

Pare nord-americà, mare sueca

Duplantis no només és ja l’ésser humà que més alt ha saltat tant en pista coberta (6,18 metres) com a l’aire lliure (6,15 metres), sinó que va deixar clar a l’estadi Olímpic de Roma que té moltes possibilitats d’aconseguir en el futur un registre encara superior. Ningú s’atreveix a posar-li límits.
Conegut popularment com Mondo, Duplantis ja ha sigut seleccionat per competir als Jocs Olímpic de Tòquio, on serà el gran favorit per guanyar la medalla d’or. L’atleta lluirà l’uniforme blau i daurat de Suècia, el país d’origen de la seva mare, enlloc del vermell, blanc i blau dels Estats Units, on l’any 1999 va néixer a Lafayette (Louisiana).

Fill d’un perxista nord-americana i una heptatleta i jugadora de volei sueca, Duplantis va començar a saltar amb perxa als sis anys. La seva precocitat va ser sorprenent. En el Campionat Mundial Juvenil d’Atletisme del 2015 va guanyar la medalla d’or amb un salt per sobre dels 5,30 metres, per davant de l’ucraïnès Vladyslav Malykhin i el grec Emmanouil Karalis. L’any 2017 va repetir l'èxit al guanyar l’or a l’Europeu Sub-20, aquest cop saltant per sobre dels 5,65 metres. Ja en categoria absoluta, als Europeus de Berlín de l’any 2018, es va endur l’or amb un salt de 6,05 metres.

Si hagués intentat representar els Estats Units als Jocs Olímpics, Duplantis hauria d’haver acabat entre els tres millors saltadors de les proves preolímpiques durant el mes de juny. Tal com ahir recordava el New York Times, un mal dia, problemes amb la tècnica o condicions meteorològiques adverses representarien el risc d’haver d’esperar quatre anys més per competir als Jocs Olímpics. Suècia, en canvi, té un procés de selecció més obert, no està determinat per una única prova. La seva decisió, doncs, va tenir un component més estratègic que no pas sentimental.